«Jo soc molt formal, vull dir que soc molt seriós. Sé que quan m’ho diuen ho fan amb una ganyota de menyspreu», deia Romà Vallès (16 de desembre, 1923) en una entrevista l’any 2012. L’artista, que mai va confondre la serenitat i l’avorriment, va dedicar la seva trajectòria a jugar amb l’abstracte per conèixer el món. Pedagog i docent, defensava que la creativitat és una facultat inherent a totes les persones, i fomentava l'art com a eina d’aprenentatge en infants. Lluny de les modes, Vallès va dedicar-se a la renovació de l'avantguarda catalana fins convertir-se en precursor de l'informalisme, un moviment de caràcter internacional. Romà Vallès. L’horitzó abstracte és un recorregut a través de les obres d’art de l’autor, des de les seves primeres peces fins al desenvolupament de l’estètica abstracta que el defineix a dia d’avui. Es pot visitar als Espais Volart de la Fundació Vila Casas fins al 17 de gener de 2027.
Amb una formació extensa, Vallès va passar la majoria de la seva vida en centres educatius, primer com a alumne i després com a mestre. La seva formació inicial va ser a les Écoles Françaises de Barcelona i va acabar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, passant per l’Acadèmia Baixas. En aquest temps, va començar a interessar-se pel dibuix infantil. «L’exposició permet descobrir aquest llegat pedagògic, format per escrits, ponències, llibres i materials docents, alguns dels quals es donen a conèixer ara», explica Bel Vallès. La filla de l’artista ha comissariat, amb Conxita Oliver, aquesta exposició, que s’articula amb onze sèries de pintura ordenades cronològicament i presenta la progressió de l'obra de Romà al llarg de seixanta anys. La seva trajectòria es va iniciar amb peces figuratives com retrats i quadres d'animals, però va canviar completament de rumb l'any 1955. Un viatge a París va endinsar-lo en les noves avantguardes europees, i va pintar la primera obra abstracta. A partir d'aquest moment, l'autor va tancar l'etapa com a aprenent per qüestionar els límits de la creativitat.
Cosmogonies (1956-1964) i Collages (1964-1967) constitueixen dues de les sèries més distintives de l’autor que, marcat per la postguerra, es va llançar de cap a l’informalisme, el corrent artístic que va posar al centre la fragilitat de l’ésser humà i que va trencar els codis de la pintura tradicional. Cosmogonies és la viva imatge de la fractura i la desolació. Serradures, pigments i aglutinants, sorra i pols de marbre emmarcats sobre llenç són alguns dels materials que Vallès va utilitzar per explorar les noves possibilitats de la pintura. Les obres joguinegen com ho fa un nen amb la geometria, el pinzell i la barreja de colors, que se superposen els uns amb els altres, a veure qui crida més l’atenció.
Collages, en canvi, amb peces inèdites procedents de la col·lecció de Rafael Tous, incorpora retalls de premsa, fotografies i fragments de la realitat contemporània de l’autor, que recorden al Pop Art i il·lustren tensions del moment com els conflictes bèl·lics i la irrupció de la comunicació de masses.
La postguerra en què va créixer Vallès no el va impedir pensar en un futur esperançador. Una paret recoberta de dibuixos infantils de la seva filla Isabel mostren el seu interès en la formació artística dels més petits i la importància de la descoberta amb un parell de retoladors i pàgines d’agendes escolars. Membre fundador de l’INSEA (International Society for Education through Art), va ser un impulsor de noves formes d’entendre i ensenyar l’art, amb l’objectiu d’allunyar-se de l’aprenentatge estricte i situar el joc, la llibertat d'expressió i l’experimentació com a primer recurs.
