"Vaig demanar a coneguts i desconeguts que vinguessin al meu apartament de París i dormissin al meu llit. Durant vuit dies, la meva habitació va ser un espai ocupat. Vint-i-set persones hi van estar d’acord. Venien i tornaven. Alguns fins i tot es van creuar. Vaig fer fotografies cada hora. Em vaig dedicar a observar com els meus convidats dormien."
En això va consistir Les dormeurs, el projecte artístic que la fotògrafa francesa Sophie Calle va fer el 1979. Les imatges mostren la tranquil·litat o la incomoditat d’aquells que van passar pel seu llit. Hi ha qui dorm encongit i d’altres que s’espatarren pels llençols. Qui és incapaç d’adormir-se al moment i qui no ho aconsegueix de cap manera. Calle, en els peus de foto, escriu anotacions que expliquen com es comportava cada convidat.
Per exemple, ens parla de Gérard Maillet, el cinquè convidat: "Un amic en comú va parlar-li del meu projecte. Em truca per oferir-me els seus serveis; vol cobrar una suma simbòlica. No té feina, qualsevol hora li va bé. Acordem que vingui el dilluns 2 d'abril, de les 17:00 a les 00:00 h (...) No canvia els llençols. S'adorm al voltant de les 18:00 h. L'observo atentament. Mirar com dorm em dona pau". O de l'Emile S, l'onzè dormidor: "No el conec. Com que estic necessitada de dormidors, vaig a la fleca. L'Emile S. somriu quan descric el meu projecte al cap i als tres treballadors. Està d'acord a venir a dormir si el seu nom no apareix. (...) M'explica que ha accedit perquè pensava que seria una orgia. Li hauria agradat que fos el que havia somiat, però no es penedeix d'haver vingut. S'adorm en un son profund". No hi ha dos perfils de dormidors iguals. De la Betty Couturier, una coneguda de l'artista, Calle escriu: "No canvia els llençols i se'n va al llit nua (...) S'adorm a les 23:00 h. Es manté en la mateixa posició mentre dorm". Us deixem seguidament amb 14 fotografies (el total és de 176):
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
