"Poesia i pintura són dos camins indestriables de la personalitat de Felícia Fuster. Si la poesia és combat i cos, la plàstica és composició, nus, gest en moviment, que travessa l'espai com la paraula llisca sobre el blanc del paper."
Ho escriu Pilar Parcerisas, comissària de l'exposició Felícia Fuster: Haikus visuals, que es pot veure del 18 de novembre al 20 de febrer a la seu de la Fundació Felícia Fuster (Camps i Fabrés, 3-11, baixos 3a, Barcelona).
Del cel Muntanya
Fibló de núvols cel·la
De neu amb somni
La xarxa d’ombres
La nit Pesca amb el pòsit
Dies I espases
Com ens estira
El Cel I la pujada
Quin pes la roba
De quin planeta
Tibant Equador mòbil
Cercle dels braços
Llampecs Ens llencen
Amb gotes de silenci
El cel que udola
Vertical Somnis
Horitzontal Els segles
Tot només ratlles
Nit gran La taula
Per assaborir estrelles
La boca closa
Brunzir metàl·lic
Huracans d’aluminis
El cel m’inscriuen
Estenc el mapa
Dels cinc sentits M’envolo
Camins inèdits
Música Gotes
Mòbil pentinat d’aigua
Al cor reflexos
