1. Si les nenes fan soroll, almenys saps on són. Quan estan en silenci és quan t'has de preocupar, perquè segur que alguna n'han fet. Aquesta tarda les he trobat intentant escampar tota la crema solar al meu calaix. I aquí les tens, amb cara de culpables i sense cap possibilitat de bronzejar-se.
Foto: Simon Hooper
2. L'Ottie i la Delilah encara em confonen, però començo a reconèixer en què es diferencien. Cadascuna planta cara de forma diferent als problemes del dia a dia que tenen als 18 mesos. Avui, per exemple: com beure la llet del fons del bol si el bol està enganxat a la safata. L'Ottie ha optat per anar abocant, amb una cullera, la llet a la safata, per després enganxar-hi la cara i beure-se-la. La Delilah ha fet servir la força bruta per aixecar el bol amb la safata enganxada i beure el que ha volgut.
Foto: Simon Hooper
3. Avui és el dia en què les nenes han decidit fer just el contrari de tot el que els digui un adult. Per exemple, els he demanat que deixessin d'esquitxar, perquè caldria netejar-ho tot, i elles han entès que havien de crear una màquina d'ones capaç de posar a prova naus de guerra. Ara tant és, perquè l'aigua s'ha filtrat a terra i ha aparegut al sostre del pis de baix. És casualitat que això només passi quan m'ocupo jo d'elles?
Foto: Simon Hooper
4. Els pares patim algun tipus de síndrome d'Estocolm. Malgrat veure'ns oprimits i forçats a servir els nostres petits amos, sempre en volem més. Em passa en el treball, sobretot: el primer dia adoro la llibertat i el silenci. Però al cap de 48 hores les trobo a faltar. Que em cridin i que hagi de netejar caques alienes fa que enyori casa meva. Llavors, quan torno, al cap de cinc minuts ja m'he convertit en un sofà humà.
Foto: Simon Hooper
5. Els meus pares venien a visitar-nos i necessitàvem menjar extra abans que arribessin. A la botiga les nenes no feien més que escapar-se. A la cua s'estaven despullant mentre jo col·locava els productes a la cinta. Altres clients em van ajudar mentre les vestia, i llavors van estar cinc minuts cridant sense parar. Suava de l'estrès. Vaig oblidar el número PIN i, amb l'angoixa, em vaig deixar les cerveses, i vaig comprar tantes coses que no podia ni carregar-les.
Foto: Simon Hooper
6. Havia recollit amb èxit les quatre nenes i havíem anat a comprar. Quan anava carregat amb les compres, l’Ottie va decidir practicar la seva imitació de xiclet enganxat a terra. Van passar tres persones que la van animar a aixecar-se, però no va voler. No tinc ni idea de com va començar tot això, però va acabar amb ella alçant-se, mirant-me als ulls amb rajos mortals i caminant com si no hagués passat res.
Foto: Simon Hooper
7. A les 18.30 les preparava per banyar-les. De sobte eren les 20.15 i el món s'havia tornat boig: hi havia un tsunami a la banyera, una guerra amb pasta de dents als ulls, va arribar l'hora d’explicar un conte i, abans de dormir, em trobo les nenes hiperactives fent ioga. L’Ottie va estar 15 minuts amagada en silenci, i jo cridava pel carrer perquè pensava que s'havia escapat: estava sota la taula de l’Anya, coberta amb una manta i menjant xocolata. En 1 hora i 45 minuts he envellit uns quants anys.
Foto: Simon Hooper
8. Crec que acabo d'enxampar qui deixa petjades de peus a la mantega i fa desaparèixer iogurts, salsitxes, formatge i fruites. Necessito un bon forrellat per a la nevera.
Foto: Simon Hooper
9. L'hora de dormir és com un camp de mines mal il·luminat i amb molts obstacles. Aquesta és la foto de la victòria. El problema és que ara haig de transportar-les, i són capaces de despertar-se a les 3.00 del matí pensant que és l'hora d'aixecar-se.
Foto: Simon Hooper
10. Els pares també canvien bolquers. Però és molt complicat fer-ho, perquè avui en dia, al 2019, encara hi ha molts lavabos d'homes que no tenen canviador per a nadons. Això vol dir que o bé t'has de posar en un lavabo per a persones discapacitades, o bé fer-ho a l'aire lliure, rere un arbre o alguna cosa així. Això ha de canviar. Espero que en altres països sigui millor que al Regne Unit.
Foto: Simon Hooper
11. El sol no combina bé amb els nadons, que van decidir que el seu dia començava a la nit, i, per tant, el nostre, també. Mentre posaven un Ipad a la cara de la mama, jo havia de veure els Teletubbies amb elles fins que va sonar la meva alarma.
Foto: Simon Hooper
12. Ser la germana més gran en una família nombrosa és un encàrrec desagraït. L'Anya i la Marnie s'han vist arrossegades a ser cuidadores no pagades de les seves germanes per donar-nos un respir als pares i poder preparar el sopar i aquestes coses. Estic segur que a vegades no els hi acaba de fer el pes, però sense la seva ajuda això seria un caos. Això és una oda a les heroïnes oblidades: les germanes grans.
Foto: Simon Hooper
13. M'estaven fent fotos per al llibre i l’Ottie va pensar que no podia deixar-me sol, així que el meu moment es va convertir en el seu moment. Ara ric, però em fa pensar com n'és, de difícil, fer fins i tot el que és més simple.
Foto: Simon Hooper
14. Saps quan fas una cosa divertida i a les teves filles els agrada tant que et demanen que la repeteixis fins a l'infinit? Fa un mes vaig cometre l'error de crear una cabanya per beure llet i els hi va agradar moltíssim: ara la demanen cada matí. Com que utilitzo les meves cames per fer-la, acabo rebent cops a certes zones i riuen com dues sàdiques mentre pateixo.
Foto: Simon Hooper