Eva Gonzalès (París, 19 d'abril de 1849 - París, 5 de maig de 1883) era filla d’un novel·lista francès d’origen espanyol, Emmanuel Gonzalès, i de Marie Céline Ragut, una reputada música d’origen belga. Va créixer envoltada per la intel·lectualitat de París i va començar a estudiar pintura als setze anys: va demostrar ben aviat les seves qualitats artístiques.
Va ser alumna de Charles Joshua Chaplin, qui també era mestre de Mary Cassat, i a partir de 1869 va ser alumna i model d’Édouard Manet. En la seva obra primerenca és visible la influència de Manet, però de mica en mica el seu estil es va tornar més personal i es va especialitzar en obres amb colors pastel, pinzellades més soltes i una temàtica intimista més propera a l’obra d'Edgar Degàs i Berthe Morisot. Les seves pintures retrataven les experiències de les dones de la seva classe, socialment ben posicionada, a partir del que podia observar en el dia a dia. Es deia que era la més academicista dels impressionistes, per la qualitat del dibuix i l’atenció que va dedicar als detalls. Però el tractament de la llum i les ombres amb tocs ràpids són propis de l’impressionisme.
La seva pintura Llotja en el teatre és comparable a La Llotja de Renoir, però en el d'ella hi veiem una noia pendent de l’espectacle i un noi pompós i arrogant, satisfet d’anar al teatre amb una dona bonica, símbol d’estatus social. En canvi, en el de Renoir és l’home el que està mirant l’espectacle atentament.
Es va casar el 1879 amb el pintor i gravador Henri Guérard i va continuar amb la carrera artística, fent dels seus amics i familiars els protagonistes de les pintures. Va morir amb només trenta-quatre anys d’una embòlia patida en el part de la seva filla. Tot i que se l'ha tingut més en compte com a model que com a pintora, va protagonitzar dues exposicions pòstumes on era reconeguda com artista de l’impressionisme. Un reconeixement que no va rebre mai en vida.
1. La finestra, 1865/1870
2. La platja de Dieppe (vista des del castell), 1871
3. A l’aigua, 1871
4. A la llotja del teatre, 1874
5. La passejada, 1875/1876
6. Dins el camp de blat, 1875/1876
7. L’alcova, 1875/1878
8. El despertar, 1876
9. En una barca, 1876
10. Mainadera i nena, 1877/1878
11. Secretament, 1878
12. Passejada en burro, 1880
13. Vora el mar, 1881
14. El pintor i la model, 1880/1882
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
