Llibre i rosa de Sant Jordi Foto: Edurne Tx

Arriba Sant Jordi, Dia del Llibre, de les roses i els enamorats. Des de Catorze, us recomanem 14 novetats editorials que trobareu a les llibreries i parades. Una tria en què, des d’històries inspirades en fets reals, novel·les premiades, antologies poètiques i grans clàssics, segur que trobareu el vostre o el que pot ser un bon regal per a algú que us estimeu i s’estimi la lectura.

1. No has de preguntar-me mai, de Natalia Ginzburg (traducció de Cristina Riera), Àtic dels Llibres.

Recull d’assajos breus sobre la solitud de la infància i l’estupor de la vellesa, les pel·lícules vistes i els llibres llegits, la feina, la música lírica, la política, creure o no creure en Déu… Un volum que podria ser el diari que Natalia Ginzburg afirmava que mai no havia estat capaç d’escriure. 


2. Unsex me!, Jaume Ferrer, Club Editor.

El primer dia d’escola els companys de classe decideixen que en Jacob és una nena i que és intocable. L’home que al cap dels anys estima el seu cos els odia amb tot l’odi que el Jacob no els ha tingut. Però l’amor se’l menja de viu en viu. Unsex me! és una venjança i una declaració d’amor i tracta de com ser dues contràries alhora.


3. Amor lliure, Tessa Hadley (traducció de Núria Busquet Molist), Edicions de 1984.

Al Londres del 1967, la Phyllis, una atractiva mestressa de casa, viu en una bombolla d’estabilitat convencional amb un marit devot amb una bona feina i els seus dos fills. Una calorosa nit d’estiu reben la visita del fill jove d’un vell amic i quan en un moment d’intimitat el noi fa un petó a la Phyllis, alguna cosa s’encén en ella que l’empeny a prendre una decisió que desafia tot el que s’espera d’ella com a dona i mare. Una novel·la que explora l’amor romàntic, la llibertat sexual i la vivència de la versió més autèntica i significativa del nostre ésser.


4. Ai, William!, Elizabeth Strout (traducció de Núria Busquet Molist), Edicions de 1984.

La Lucy Barton, mare de dues filles adultes i vídua des de fa poc, és una escriptora d’èxit que viu a Nova York que manté l’amistat amb en William, el seu primer marit i confident durant molt de temps. Elisabeth Strout narra aquesta relació de dècades tendra i complexa i copsa l’alegria i la tristesa de veure com els fills creixen i fan la seva; de descobrir secrets familiars que alteren tot el que ens pensem que sabem sobre els qui ens envolten, i la manera en què les persones vivim i estimem, contra tot pronòstic.


5. Distòcia, Pilar Codony, L’Altra Editorial. Premi Documenta 2021.

La distòcia és un part anormal o difícil. Distòcia és una història d’amor entre dues vaques, d’uns quants parts complicats, de maternitats doloroses, de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries, i la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. També d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. Una novel·la premiada sobre decisions difícils i de connexions inesperades.  


6. Laberint, Burnham Sönmez (traducció de Xavier Gaillard Pla), Edicions del Periscopi.

En Boratin té vint anys i ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor. Torna a casa després d’una breu recuperació a l’hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics desendreçats en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, passeja per Istanbul reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat en una novel·la que es pregunta qui som, sense els records que ens configuren?


7. Ràbia, Sebastià Alzamora, Edicions Proa.

Un home de mitjana edat viu amb la Taylor, la seva gossa, a la zona de xalets adossats del nucli turístic de Bellavista, en una illa mediterrània sense nom. Un dia la Taylor mor enverinada i el seu amo no en sap els motius ni l’autor. A la de la gossa se suma una altra mort absurda, la d’una persona amb qui coincidien sovint durant els passejos amb la Taylor, que troba la fi en un incident de carrer vora un bar de tatuatges. La novel·la (aquí en podeu llegir un fragment) explica com el protagonista intenta assumir aquestes morts i com es veu abocat a considerar la relació que té amb l’entorn impersonal, degradat per la corrupció i el descontrol que l’envolta. Un món on, malgrat això, també hi ha bellesa i autèntica amistat


8. AIOUA, Roser Cabré-Verdiell, Editorial Males Herbes.

La Rut ha fugit. Viatja sola fins a Iowa i s’instal·la en un motel rònec on s’allotgen tota mena de dones solitàries, perdudes o trencades, amb les quals a poc a poc establirà vincles. Però la Rut no pot parlar, per això escriu a l’Hac, l’home que ha deixat enrere, i li intenta explicar els motius que l’han fet marxar encara que no pot ser sincera amb ell, perquè porta la mentida a dins. Així, mentre deambula pel poble i es barreja amb els seus habitants, coneix personatges tan desconcertants com Frank, el gelater, líder d’una secta anomenada «Franquesa Radical», que aposta per la sinceritat absoluta aplicada a tots els àmbits de la vida. Una novel·la sobre la necessitat d’entendre el nostre passat per poder acceptar el present i afrontar el futur.


9. Jane Eyre, Charlotte Brontë (traducció de Marta Pera), Viena Edicions.

Jane Eyre és una nena pobra, òrfena i poc agraciada que viu amb la seva tieta, una dona cruel i insensible que l’envia a un internat on creix a còpia d’humiliacions i maltractaments. Havent superat els anys d’escola, decideix marxar per fer d’institutriu i arriba a Thornfield Hall, una enorme i misteriosa mansió on es farà càrrec de l’educació d’una nena responsabilitat del senyor Rochester, el propietari, un home de caràcter sec, aspre i turmentat pel passat. Jane Eyre és un clàssic imprescindible, un cant a la llibertat de la dona en la societat victoriana.


10. Benvolguda, Empar Moliner, Columna Edicions. Premi Ramon Llull.

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys que, un dia, sap que el seu jove marit s’enamorarà d’una altra dona. A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat i la caducitat de la vida artística. La novel·la és un relat sobre l’amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri.


11. Quanta terra necessita una persona, Lev Tolstoi (traducció de Marta Nin), Editorial Comanegra.

Sis contes de l’escriptor rus Lev Tolstoi triats i traduïts per Marta Nin. Una mostra de la seva evolució com a narrador, des del primerenc Albert fins al tardà Dues versions de la història d’un rusc, dos contes força desconeguts per al gran públic, passant per d’altres de tan canònics com Quanta terra necessita una persona o Després del ball. Una invitació a entrar dins del món de qui va ser autor de clàssics com Guerra i pau o Anna Karénina.


12. Filla d’octubre, Linda Boström Knausgård (traducció de Carolina Moreno), Editorial Les Hores.

Entre el 2013 i el 2017 Linda Boström va ser ingressada recurrentment en una institució psiquiàtrica on va ser sotmesa a teràpia electroconvulsiva a Suècia, un dels països on més s’aplica aquest tractament malgrat que els investigadors encara no es posen d’acord sobre els seus riscos i beneficis. A mesura que avançava la teràpia, els records i la vida de l’escriptora s’anaven esvaint. Es pot ser escriptora sense memòria? Aquesta novel·la basada en les seves experiències és la història de la lluita d’una dona contra la malaltia mental i l’aïllament i un testimoni directe sobre com l’escriptura pot reconfortar i curar.


13. Poesia Completa, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Editorial Barcino.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va morir amb només 24 anys, però va tenir temps de fer-se un nom entre els millors poetes catalans del segle XX. El van admirar Espriu i per Riba, i Vinyoli el va considerar un mestre. La seva poesia és un cim de la literatura catalana contemporània i un punt de partida ineludible per tota la poesia que va venir després. La seva obra beu tant de la influència de la generació del 27, com de les avantguardes i concretament del surrealisme; també s’hi troben ressons del seu interès per la literatura castellana del barroc al costat d’un neopopularisme semblant al de García Lorca o Rafael Alberti, i amb trets propis del postsimbolisme.


14. Si entra boira no tendré on anar, Antoni Vidal Ferrando, Edicions Proa. Premi Carles Riba 2022.

Aquest poemari és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l’autor. També és l’expressió de la seva fidelitat a aquests somnis, ideals i amors. Cada poema és la conseqüència de deixar fluir les músiques i els gemecs de l’esperit. El títol vol expressar el sentiment d’indefensió nascut del fet d’haver anat envellint sense haver vist que es complissin les il·lusions de viure en un món millor i en una terra menys desnaturalitzada i més lliure. 


Si per Sant Jordi no pots anar a la llibreria, trobaràs tots aquests llibres a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents:

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Aurora Gómez a abril 18, 2022 | 15:14
    Aurora Gómez abril 18, 2022 | 15:14
    Jane Eyre, la leí siendo jovencita. Me interesa León Tolstoin. Es un clásico. Los demás títulos no coinciden con mi gusto. Actualmente estoy leyendo, El día que Barcelona va morir, de Enric Calpena
  2. Icona del comentari de: BERTA a abril 23, 2022 | 22:37
    BERTA abril 23, 2022 | 22:37
    Cap escritor/escritora que vulgui vendre llibres a Catalunya, no pot fer'ho amb editorials Espanyoles anti Catalanes, com el del Sr. Cruanyes. No comprem llibres del Grup Planeta...

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix