Sílvia Bel recita Gerard Vergés.


Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.

La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.
Res no val tant com un instant d’amor.

Foto: Mateus Lunardi Dutra

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 02, 2016 | 13:36
    Anònim maig 02, 2016 | 13:36
    Deliciós...
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 03, 2016 | 22:30
    Anònim maig 03, 2016 | 22:30
    Dolç i amarg. M'ha agradat... molt.
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 11, 2016 | 22:11
    Anònim maig 11, 2016 | 22:11
    Ningú pot sentir l amor que tens a dins, només poden intuil. Potser no el van sentir, potser no vam saber expresal
  4. Icona del comentari de: Anònim a maig 01, 2017 | 18:51
    Anònim maig 01, 2017 | 18:51
    Pot ser algun dia, sentirem el que ara no hem volgut o no hem pogut reconèixer, i llavors ja serà tard, perquè ja només estarem als somnis......
  5. Icona del comentari de: Jesús Tibau a maig 02, 2017 | 17:29
    Jesús Tibau maig 02, 2017 | 17:29
    No us perdeu la cançó de Jesús Fusté https://youtu.be/KLS7Zxu08Hg
  6. Icona del comentari de: Anònim a setembre 08, 2019 | 23:57
    Anònim setembre 08, 2019 | 23:57
    Que preciosissim le trovat...

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa