​Un parell d'alliberats

Què passaria si poséssim un fotògraf, un escultor i un poeta als Espais Volart de la Fundació Vila Casas? Doncs que rebríem una lliçó de mirar. Per comprovar-ho només cal que us apropeu aMaillol Horvat, la mostra en què Àlex Susanna ha aplegat una vintena de terracotes de l'escultor Aristides Maillol i les ha posades al costat de les fotografies que en va fer Frank Horvat.
 
Després d'haver triomfat en el fotoperiodisme als anys 50 i 60 per a l'Agència Magnum, el croat resident a París, Frank Horvat, es va reinventar i va tenir el seu moment d'èxit com a fotògraf de moda amb la picardia d'aplicar-hi les tècniques del fotoperiodisme, però se'n va cansar i va iniciar una tercera etapa. Li va arribar l'hora de fer el que li vingués de gust sense estar pendent dels encàrrecs i encara és així com viu a París.El 2015 el que li va venir de gust va ser fotografiar l'obra de Maillol i en va publicar un llibre. Mai fins ara no s'havien mostrat les seves fotos amb les escultures de l'artista del Rosselló al costat i el que en sorgeix, segons Susanna, "és un diàleg, un exercici crític brillantíssim. Tal com deia Steiner, la millor obra crítica és la que respon de manera creativa a l'obra que està rellegint". I, sí, aquí ens trobem art per partida doble: topem amb la gracilitat de les dones de terracota de Maillol i amb la monumentalitat de les fotografies de Horvat. Dos en un.
 Susanna ens explica que Horvat és qui millor ha entès la gran aportació de l'escultor respecte a Rodin: "Consisteix a allunyar-se de l'impressionisme escultòric i passar a assumir l'escultura des de la seva més plena tridimensionalitat. Per primera vegada, l'escultura demana ser vista des de tots els punts de vista".

Per això Horvat es va endur aquestes terracotes al seu estudi i es va estar dos anys fotografiant-les. Havia de conviure-hi, mirar-les i remirar-les, amb llum i sense, ara aquí, ara allà, per treure'ls el màxim partit. "La terracota –ens il·lustra Susanna– és l'obra més preciosa, íntima i fràgil de Maillol. És on en podem veure les seves intencions subversives. Moltes d'elles estan a l'origen de les seves obres monumentals. El seu procés de recerca comença amb la terracota".
 L'exposició, que es podrà veure fins al 15 de desembre, és una gran conversa. Susanna ens en brinda una comparació: "Horvat llegeix Maillol com Glenn Gould interpreta Bach. Podem dir que Horvat toca Maillol. Està fent ressonar l'obra amb tot el seu potencial expressiu. Maillol eludeix la noció de tema per cercar formes pures. Això André Gide ho va veure molt bé, dient que aquestes escultures són silencioses. S'alliberen de qualsevol càrrega simbòlica, al·legòrica, mitològica i històrica. Horvat ho destaca perquè no busca gens el significat d'allò que representen i el registre íntim i fràgil de les terracotes esclata en aquestes grans fotografies".
 
Àlex Susanna també és el comissari de Rodin-Maillol. Face à face, l'exposició que es pot visitar fins al 3 de novembre al Museu Hyacinthe Rigaud, a Perpinyà. "Si aquella és una exposició simfònica, aquesta és una exposició de música de cambra", ens comenta. En totes dues hi podem comprovar una recerca de les formes que va començar al tombant del segle passat i ens continuen inspirant en el present.

Maillol Horvat 

Fins al 15 de desembre del 2019.

És una proposta expositiva, comissariada per Àlex Susanna, que inclou dues exposicions en una. D’una banda, la mostra presenta el món de les terracotes de l’escultor, pintor i gravador català Aristides Maillol (Banyuls-sur-Mer, 1861-1944), un autèntic laboratori de formes on es desplega el seu imaginari, des de les primerenques obres de 1899 fins a les més tardanes de 1937. De l’altra, l’exposició presenta les fotografies que Frank Horvat (Abbazia, 1928) va fer de les terracotes de Maillol, amb les quals ens proposa una lectura circular de cadascuna d’elles.