Redacció
Foto: Paul Domenick
Saviesa catalana
Setze jutges seien junts,
fent el mal cada dilluns.
Tot cruspint carn ciutadana,
no acabaven mai la gana...
L’un es fot dèbits bancaris,
i entabana milionaris.
L’altre, sempre deprimit,
té un fill no prou ben parit.
N’hi ha un de dona histèrica:
la voldria cadavèrica.
I és el quart un niu de deutes,
tot ho gasta en terapeutes.
El cinquè ven droga dura,
als famosos, la més pura.
El sisè, nen maltractat,
riu com un gat escaldat.
El setè viu tot solet,
i el seu vici és el whisquet.
El vuitè fracassà a escola,
tots li deien: cabeçola!
El novè, sempre amb la grip,
no canviava mai el xip.
El desè s’escaquejava,
i, en clissar-lo, quequejava!
I l’onzè fou torturat
de petit, un desgraciat.
El dotzè va emmalaltir
fent judicis de botxí.
El tretzè volgué plegar,
amb el maletí a petar...
El següent, gelós d’esposa
put com una mala cosa.
El quinzè s’apujà el sou,
Jubilar-se, aquest? I un ou!
El setzè es crià a l’infern,
per’xò el criden del govern.
Però aquests jutges no sabien,
que els penjats no partirien.
A la falda i a la trona,
i els fotran a tots la dona.
Tornaran i guanyaran,
i els togats decandiran.
Els penjats tindran poder
no donant ja res per verd.
Els penjats retornaran,
i als de negre jutjaran.
Els penjats són sants patrons,
i els togats rebran carbons.
(Traducció de Víctor Obiols)
Foto: Ithaca City of Asylum
