Aldous Huxley (Anglaterra, 26 de juliol de 1894 – els Estats Units, 22 de novembre de 1963) tenia seixanta-tres quan el periodista Mike Wallace el va entrevistar. Era a finals dels anys cinquanta, al programa The Mike Wallace Interview, i feia vint-i-sis anys que havia publicat Un món feliç (1932). A la conversa advertia sobre el perill del control social, de la maquinària de la publicitat i de la persuasió inconscient. Us n'oferim un fragment i el vídeo sencer:
—Senyor Huxley, en els seus nous assajos afirma que els enemics de la llibertat ens empenyen cap a un món feliç, i diu que ho tenim just a tocar. En primer lloc, ¿podria detallar-nos com podria ser la vida en aquest món feliç que vostè tant tem?
—Per començar, crec que aquesta mena de dictadura del futur serà molt diferent de les dictadures del passat amb què ens hem familiaritzat. Prenguem per exemple un altre llibre que profetitza sobre el futur, un de tan destacable com 1984, de George Orwell. Va ser escrit durant l’esplendor del règim de Stalin i just després del de Hitler. Hi descrivia una dictadura basada íntegrament en el terror, en la violència física. El que crec que passarà en el futur és que els dictadors descobriran —com diu la dita— que amb les armes es pot fer de tot menys asseure-s’hi a sobre. Si vols conservar el poder indefinidament, has de comptar amb el consentiment dels dominats. I això ho aconseguiran, en part, mitjançant les drogues, com ja vaig preveure a Un món feliç, i en part mitjançant noves tècniques de propaganda. Ho faran esquivant la part racional de l’ésser humà i apel·lant directament al seu subconscient, a les seves emocions més profundes i fins i tot a la seva fisiologia, fins al punt d'aconseguir que estimin la seva pròpia esclavitud. Aquest és el perill: que la gent pugui arribar a ser, en certa manera, feliç sota el nou règim. És a dir, feliç en situacions en què no hauria de ser-ho.
