El text que em disposo a escriure no sé gaire com enfocar-lo perquè no quedi ni feminista ni masclista. ¿Veus? A la primera frase ja la cago. Perquè si quedés feminista seria bo.
Miro de ser descriptiva.
Tinc un grup d’amics on soc l’única persona sense penis —per no dir dona i faltar, no ho sé, ¿a les dones amb penis?— amb qui no només no tindria por si ens atacaven els zombis, sinó que m’agradaria que algun dia ens passés. És un pensament que vaig tenir tornant del Bowling Pedralbes, de nit, amb ells. Divendres passat.
Un grup d’amics amb qui tinc la sensació de ser un paio pelut amb camisa de quadros que renega més que no respira. Sí, ja ho sé, això també està fatal, però he avisat que no seria fàcil.
Amb ells ric de coses obscenes, immundes com llepar cendrers. Sense filtres ni gènere, és una amistat de taverna, hidromel i destrals que em permet existir en un paratge on no calen filigranes socials.
I no és que amb les amigues dones no em senti lliure i genuïna —us faríeu creus de com m’hi estic, de bé—, però és que dins meu hi ha molts elements, i cada entorn em convida a portar-ne uns o altres a la superfície.
¿Que se’m qüestiona la coherència? No sé vosaltres, però no soc una sola cosa.
A grans trets, tinc molt d’home, jo, si això es pot dir —a partir d’aquí ja no demanaré més disculpes ni aclariré res, que me n’he cansat—. Tinc molt de tenir ganes de fer alguna cosa i fer-la o dir-la sense pensar si és decorosa. ¿És d’home, això?
Sovint em plantejo si faig o deixo de fer coses pel fet de ser dona, i m’agrada, aquesta reflexió. Perquè el món és ple, encara, de sembles una camionera o una senyora com tu no hauria de. Per tant, hem d’estar a la que salta, companyes.
El que vull venir a dir és que m’agraden els entorns on no cal cap llicència per poder actuar d’una manera o una altra. La bona hauria de ser la que surt de natural, no la que dicta el Manual de l’Heterosexualitat Normativa.
M’identifico amb totes les parts que em formen sense militar en cap de concreta, perquè, si no, la coherència acaba sent una altra disfressa obedient, una altra cotilla. I trobo molt excitant la idea que soc plena de racons per descobrir que, pel que sigui, encara no he desbloquejat.
Caminàvem a bon pas, tornant del Bowling Pedralbes. Cinc persones humanes que just wanna have fun i entre les quals, coses de la vida, n’hi ha una sense tita que, oh, meravella, no és ni l’animadora ni la mama ni la quota decorativa.
O això espero, cabrons.
"Contenidor en flames" és una secció d'Esperança Sierra en què, amb una barreja d’humor picardiós i franquesa desfermada, examina les relacions humanes, l’amor i el desig des del punt de vista d'una dona de mitjana edat que es resisteix a caure en el costumisme tradicional.
