Olga Codina
Si fossis assegut al meu costat, veuries que hi ha una nena molt petita i tova que ens l’anem passant entre tots com una pilota. Veuries la teva germana repetint la mateixa anècdota amb la boca seca fins que algú desvia l'atenció. Veuries una arruga fonda i nova al front de la teva dona i veuries, finalment, que pensa en tu
Si fossis assegut al meu costat, veuries que els meus germans i jo encara creixem com les fulles buscant la llum. Veuries un pollastre ressec, diries: no val res. Veuries que fins després dels canelons no pensem en tu d’una manera concreta. La teva germana gira el cap i diu “quan jo el vaig veure estava així” i treu una mica la llengua, tancant els ulls. Llavors veuries el teu fill irritat, recol·locant-se a la cadira. Si fossis aquí al meu costat, no sé quina mena d’home series, potser davant d’aquest món inclinaries el coll i diries “ens extingim”. Potser t’obsessionaries amb la meteorologia, tindries rutines fèrries, faries pauses molt llargues durant el dia i recordaries qui vas ser, com ha anat tot, com t’ha cruspit el temps. Ara, veuries la taula plena de botelles i engrunes, les cortines inflades, que anem una mica borratxos, tindries la mateixa sensació que nosaltres: que tot el que som és aquí, però se’ns tornarà a escapar en el soroll del metro, en el brogit de la humanitat movent-se, en els missatges ràpids, en el menjar preparat, en els fragments del món.
Si fossis aquí et podria veure de vell, saber si duus ulleres de farmàcia, si els cabells t'han caigut o se t'han fet cendra. Si fossis al meu costat encaixaria les meves peces, completaria el relat, podria saber qui ets quan no ets el meu pare mort.
El relat ‘Podria saber qui ets’ és un dels finalistes del segon Premi Literari Catorze
El Premi literari Catorze és un certamen biennal de relats curts que vam convocar per primer cop l'any 2023.
