Hi ha hagut al llarg de la història molts productes suposadament miraculosos. Un d’ells és, per exemple, el radi, l’element radioactiu que durant un temps es va posar de moda; no només no coneixien (o feien veure que no coneixien) el seu poder cancerigen, sinó que fins i tot es pensaven que era beneficiós, fins al punt que n’afegien (o en alguns casos deien que n’afegien: el que sigui per vendre més) a tota mena de coses: hi havia mantega amb radi, supositoris amb radi, xocolata amb radi, i així ho anunciaven a bombo i plateret, per les suposades qualitats revigoritzants del radi. El drama va esclatar, entre altres coses, quan unes noies que pintaven esferes de rellotges amb una capa de producte que contenia radi (per aconseguir que brillessin) van començar no només a brillar en la foscor —la seva pell havia absorbit radi a còpia de llepar la punta dels pinzells per afinar-los— sinó a caure mortalment malaltes. També el Teflon dels estris de cuina va causar estralls en les cuines i la salut de tot el món.
Ara fa un temps que tenim entre nosaltres un altre d’aquests productes de moda: el carbó actiu. Fa l’efecte que és un producte demostradament innocu, però també els que manipulaven radi o Teflon en el seu moment s’ho pensaven, així que espero que d’aquí a deu anys no tinguem un disgust amb totes les potingues que en porten. El carbó actiu o activat és un tipus de carboni que és molt porós i això li dona un poder d’adsorció bestial (no, la d d’adsorció no és un error). Diu que ja els fenicis i els grecs en feien servir. S’utilitza en medicina contra verins o per posar remei a flatulències. També per purificar l’aigua. Però els tentacles de les seves aplicacions es van allargant. Ja tenim dentifricis amb carbó actiu perquè actua com a blanquejant; diuen els experts, però, que a banda de la brutícia s’endú també l’esmalt. Hi ha sabons i cremes cosmètiques que en porten per treure les toxines i impureses de la pell. El pots posar a la nevera i als armaris perquè absorbeixi les pudors. Alguns ho anuncien com una ajuda eficaç per perdre pes; evidentment, no he trobat res que ho demostri. Hi ha begudes detox que prometen deixar-nos les entranyes impol·lutes. Fins i tot he trobat gelats carbonactivitzats. La setmana passada vaig descobrir que venen uns filtres per al tabac que a dins amaguen carbó actiu. Com que continuo fumant estúpidament (no hi ha cap altra manera de fumar), me n’he comprat. La lògica em diu que, tenint en compte que és un adsorbent, potser és cert el reclam publicitari que se’n fa —que filtren fins a un 50% o més de les substàncies nocives—, tot i que en el fons ja sé que fer-los servir és només una excusa per continuar fumant sense tants remordiments. És a dir, per continuar fumant encara més estúpidament. Com ens agrada aferrar-nos a falses promeses tot i saber que són falses.
Ja sabem que per aprimar-nos cal fer exercici i no menjar porqueries. Ja sabem que per no morir d’un càncer de pulmó convé no fumar. Ja sabem que per tenir un cos sa cal no abusar de les substàncies tòxiques. Però quina comoditat mental pensar que amb una mica de carbó actiu podem netejar les nostres faltes sense gaire esforç, ¿oi? És un pas més de la ganduleria humana que constatem cada dia arreu: volem aprendre anglès també miraculosament, com per ciència infusa; volem perdre pes sense moure un dit ni abandonar la nostra dieta; ho volem tot a canvi de res.
Ja que hi som, posats a exagerar les coses, podrien dir que l’efecte purificador no s’atura aquí, que si en prens una mica, se’t depuraran els pensament bruts, els records contaminants, les idees nocives, que et blanquejarà la culpa i absorbirà les pudors dels remordiments, que et desintoxicarà de la ràbia i farà que la teva alegria brilli com or brunyit. Vaja, que el carbó actiu podria ser com un WC Net per a les canonades mentals. Llavors, segur segur segur que en compraria.
"Totes les coses modernes" és la secció en què Carlota Gurt es mira de prop les coses que ens rodegen. Cadascuna d’aquestes coses diu alguna cosa de qui som, de com vivim, de quina societat formem part.
