Cançó de fer camí

Anirem lluny sense recança/ d’allò que haurem deixat aquí

Arxivat a: Poesia, El piano


Vols venir a la meva barca?
—Hi ha violetes, a desdir!
Anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
 
Anirem lluny sense recança
—i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la meva barca,
les veles altes, el cel obert.
 
Hi haurà rems per a tots els braços
—i serem quatre, serem cinc!
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
 



Música: Borja Penalba
Interpretació: Mireia Vives & Gemma Humet
Realització: Lorena Perales & Manuela Alandes

Comentaris

    Usi Març 13, 2017 8:57 pm
    Maravelloses veus la lletra preciossa, la música... El complement perfet. Tot plegst, inconmensurable

Nou comentari

Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...