Sílvia Bel llegeix un conte de Sergi Pàmies.

Tinc una teoria: si t’enamores sota la pluja, l’amor perdura més que no si fa bon temps. En els últims anys, i sense cap pretensió científica, he preguntat a tothom que he conegut en quines condicions meteorològiques s’ha enamorat. En general, m’ho expliquen sense reserves, amb la mirada saturada de nostàlgia o amb una contrarietat que no s’esforcen a dissimular. Tinc set-centes quinze respostes desades cronològicament i, amb el rigor d’un diletant, m’aventuro a afirmar que la pluja és beneficiosa per aquest sentiment. De les respostes també en dedueixo que ens ve més de gust recordar com vam conèixer un amor passat que no un de vigent i que, d’entrada, no donem cap importància a si plovia o feia sol (encara que pugui semblar que la neu afavoreix l’amor, l’estadística no enganya: que nevi és una catàstrofe). Sóc conscient que aquestes dades, aparentment inútils, poden fer pensar en una dèria de col·leccionista desvagat, però en moments de desconcert m’han ajudat a prendre decisions. Fa anys me’n vaig anar a viure a una ciutat atlàntica, i sempre que plou, em poso la gavardina i surto a voltar pels carrers. Veig dones amb bosses de plàstic al cap i calçat inadequat, sota els porxos de les places més cèntriques i sota les marquesines de les botigues de luxe, tremolant després d’haver-se mullat fins al moll de l’os. I en veig d’altres que, amb una inconsciència heroica, surten a buscar taxis que mai no s’aturen. Xop, les observo amb atenció, buscant un creuament de mirades revelador, esperant que, amb la violència d’un llamp, l’amor ens fulmini.

Foto: Brian Wolfe

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Faby a maig 05, 2016 | 21:24
    Faby maig 05, 2016 | 21:24
    .....pues era un dia precioso,el sol iluminaba el cielo y el oceano Atlantico con colores primarios.....fuimos hasta una fuente de agua natural....juntos tomamos agua.....me enamore de el..... ....todo depende.....
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 16, 2016 | 20:09
    Anònim maig 16, 2016 | 20:09
    Feia molt de fred.Era gener.De nit i tenia molta gane,em va donar alberginie rebosada que ja tenia feta i pa bimbo.Vaig pensar que no podria deixar de veurel mai mes.Era com si jo buscant la llum,com una planteta,anes cap ell.D aixo fa 10 anys i cada dia em fa il.lusio de veurel.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix