Sílvia Bel recita Joan Margarit.



El recordo alt i gros,
procaç, sentimental: llavors vostè
era una autoritat en Fonaments Profunds.
Sempre va començar la nostra classe
dient: Senyors, bon dia. Avui
fa tants anys, i tants mesos, i tants dies
que va morir la meva filla.
I solia eixugar-se alguna llàgrima.
Teníem uns vint anys,
però aquell homenàs que vostè era
plorant en plena classe
mai no ens va fer somriure.
Quant fa que ja vostè no compta el temps?
He pensat en vostè i en tots nosaltres
ara que sóc una ombra amarga seva,
perquè la meva filla,
fa dos mesos, tres dies i sis hores
que té en la mort el fonament profund.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 20, 2015 | 21:13
    Anònim febrer 20, 2015 | 21:13
    Molt bona
  2. Icona del comentari de: Jaume Subirachs a febrer 21, 2015 | 17:46
    Jaume Subirachs febrer 21, 2015 | 17:46
    Ombres allargades, carregades de dolor. Gran poeta i gran lectura. Gràcies
  3. Icona del comentari de: llum a febrer 21, 2015 | 18:01
    llum febrer 21, 2015 | 18:01
    Amb aquesta veu les paraules agafen més força. .
  4. Icona del comentari de: Imma Cuscó a febrer 21, 2015 | 22:17
    Imma Cuscó febrer 21, 2015 | 22:17
    poema d' absències que són presències
  5. Icona del comentari de: Rodonet a maig 24, 2015 | 13:41
    Rodonet maig 24, 2015 | 13:41
    Com a no habitual de la poesia haig de dir que aquest poema m'ha emocionat

Nou comentari

Comparteix