L'edatisme és un problema a la nostra societat. Aquesta discriminació es veu agreujada quan afecta les dones grans, ja que sovint s’hi suma la desigualtat de gènere. A la secció Parlen les dones hem seleccionat 14 reflexions de dones de diferents professions que alcen la veu per dir prou.
1. Emma Vilarasau (actriu):
«Crec que el cinema, que ha posat llum a la foscor a tantes coses, que ens ha ajudat a entendre realitats diferents, que ha modificat comportaments, que ens ha ajudat a viure, ens podria ajudar també a donar una pista de com es viuen aquests últims anys. Hi ha velleses lluminoses, divertides, curioses i d'altres que no, però si li posem el focus i ho normalitzem, potser perdríem aquesta por tan irracional que tenim a envellir i a morir. I potser moltes dones deixaríem de castigar els nostres cossos per retrassar aquest moment que, d'altra banda, és inevitable.» Discurs fet als XVII Premis Gaudí, 2025.
2. Anna Murià (escriptora, traductora i periodista):
«Potser t’estranyarà que et parli "d’aquesta edat", però és que ara és quan m’he convençut que soc vella; feia anys que segurament ho era pels altres, però per a mi no. Ara sí, soc vella, i no et pensis que em doni tristesa, més aviat una mena d’alegria, perquè la vellesa és una part de la vida. Per fi he arribat a aquesta última etapa de la vida que semblava que no hagués d'arribar mai, i l’assaboriré, i procuraré que duri, ja que és la darrera i com que és l’última la vull aprofitar.» Reflexions de la vellesa, 2003.
3. Pamela Anderson (actriu):
«A mesura que envelleixo, aprenc a acceptar les coses curioses que em passen. Si perdo elasticitat o les pigues comencen a unir-se, prefereixo riure-me'n. Si no ho fes, malament. L'antienvelliment és una mentida. Ens fem grans vulguem o no. Les coses canvien, i si hi saps trobar un toc d'humor, molt millor.» Entrevista a la revista Glamour, 2024.
4. Betty Friedan (escriptora):
«He arribat a entendre que [...] soc jo mateixa a la meva edat. He trigat molts anys a encaixar totes les peces, a afrontar la meva edat amb integritat i amb una actitud de compartir, i ara puc avançar amb calma cap a un futur incert, en lloc de quedar atrapada en el passat. No m'havia sentit mai tan lliure.» La fuente de la edad, 1994.
5. Demi Moore (actriu):
«Últimament, he reflexionat sobre la idea que envellir i ser vell no és exactament el mateix. I que, d'alguna manera, ho hem confós: envellir, en realitat, és un gran regal. No tornaria a tenir vint-i-un anys ni que m'ho paguessin. Per molt bé que pugui sonar, va ser una època que vaig viure com una tortura!.» Entrevista a The Hollywood Reporter, 2025.
6. Sharon Stone (actriu):
«Als cinquanta-set anys, em sento més segura que mai. Amb el temps he esdevingut més selectiva a l'hora de triar amb qui comparteixo el meu temps i ja no em preocupa l'aspecte físic. La idea de la joventut eterna és un mite, i tant de bo ho hagués entès molt abans. No vull semblar més jove, vull ser una dona que es mostra esplèndida a la seva edat.» Entrevista a Telegraph, 2020.
7. Maggie Khun (activista fundadora del moviment "Grey Panthers"):
«Nosaltres, que som vells, no tenim res a perdre! Tenim molt per guanyar si vivim amb coratge i decisió! Podem iniciar canvis sense posar en perill la feina o la família. Podem ser els que s'arrisquen.» Discurs fet a Harvard, 1981.
8. Àngels Gonyalons (actriu):
«Estic fins al gorro d'haver-me de disculpar per fer-me gran, ¿què vol dir, que ens hem de disculpar per estar arrugats i perquè ens pengi el braç? ¿Què vol dir que ens haguem de posar la màniga més llarga per amagar-ho? És que jutgem sense tenir present que cadascú carrega una motxilla. Quan em surt criticar algú dic no, no vull jutjar això.» Entrevista a Catorze, 2024.
9. Empar Moliner (escriptora i periodista):
«Escolta una cosa: fer-se vella és una puta merda. Hi ha un moment a la vida que tot seria millor amb deu anys menys. Absolutament tot: escriure, follar, fer esport, conèixer gent, tenir fills. I fer-te gran et fa pensar que et queden menys anys dels que has viscut. Quina putada, ¿no? I a sobre alguns potser seran de merda. Però això també em fa flipar amb cada cosa del món". I afegeix, "Tot sembla molt miraculós, em cauen millor els animals que abans. El vi. El menjar. Penso: quina sort, estic menjant una cosa molt bona. I als vint anys no tenia la capacitat de flipar.» Entrevista a Catorze, 2022.
10. Simone de Beauvoir (escriptora i filòsofa existencialista feminista):
«Ni en la literatura, ni en la vida he trobat cap dona que consideri la seva vellesa amb complaença. Tampoc mai no es parla d'una "bonica anciana"; en el millor dels casos se la qualifica d'"encantadora". En canvi, s'admiren certs "vells bonics"; l'home no és una presa; no se li demana ni frescor, ni dolçor, ni gràcia, sinó només la força i la intel·ligència del subjecte conqueridor. Els cabells blancs, les arrugues, no desmenteixen aquest ideal viril.» The Coming of Age, 1970.
11. Anna Freixas (doctora en psicologia, escriptora feminista):
«Com a objectiu fonamental, dur a terme processos clarificadors que incideixen en la vida de les dones grans, en el seu imaginari i en el de les persones que les envolten. Es proposa: desvetllar la construcció social dels valors culturals que limiten la vida de les dones velles en els àmbits afectius, culturals, socials, econòmics i polítics; negar el caràcter inevitable de la dependència, la pobresa i la malaltia en les dones grans, oferint informació que mostri el mosaic complet de possibilitats reals; i promoure així, interpretacions de l'envelliment femení que reflecteixin la complexitat del seu cicle vital i permetin a les joves entrar en aquesta edat sense fer-ho de manera negativa. En definitiva, es pretén oferir noves alternatives per transformar la realitat social i la vida de les dones, reubicant el valor de la seva experiència, ja que una de les prioritats de la investigació gerontològica feminista és trobar imatges que alimentin la necessitat humana de significat.» Envejecimiento y perspectiva de género, 2004.
12. Monika Kozub (artista):
«És com si les dones tinguessin una data de caducitat i, un cop la passessin, fossin llençades. Deixeu-me dir-ho: com més vella et fas, més poder tens. Et tornes més forta.» Instagram, Monika Kozub, 2024.
13. Frances McDormand (actriu):
«Vull ser un model a seguir no només per a homes i dones joves, ni tampoc només en la meva professió. No parlo de la meva feina. Crec que els tractaments cosmètics propis de la meva professió són només un risc laboral. Ho dic en un sentit més cultural. M'interessa molt començar un debat sobre envellir amb dignitat. Crec que l'edatisme és una malaltia cultural, no personal. Una de les raons per les quals torno a concedir entrevistes després de deu anys d’absència és perquè sento la necessitat de representar públicament allò que he decidit mostrar en privat: una dona orgullosa i més poderosa que quan era jove. I crec que aquest orgull es pot veure en el meu rostre i en el meu cos.» Entrevista a la NPR, 2014.
14. Anita Roddick (empresària):
«Les dones de cinquanta anys ja no estem obsessionades amb la nostra imatge, sinó amb allò que sabem i amb coses realment interessants. És una etapa de saviesa. Hem acumulat experiències i podem mirar enrere sense por de tornar a equivocar-nos. Quan les dones envellim, ens tornem més lliures i ens comprometem més amb la societat. Els homes de cinquanta anys, en canvi, es dediquen a jugar a golf i a fer la migdiada.» El mundo según las mujeres, 2000.
