No podem parlar d’allò que no té nom. En anomenar-ho, pren vida i, per tant, una rellevància en el nostre dia a dia. Però, ¿quants conceptes moderns no existeixen en català? En un món canviant i extremadament connectat, són moltes les paraules que ens arriben en una altra llengua i que, sense traduir-les, les adoptem com a pròpies. En conseqüència, hi ha un ventall de mots per referir-nos a modes foranes, tendències a xarxes o termes científics, en una parla que no és la nostra. Com més s’empetiteix el nostre vocabulari, menys viva està la nostra llengua. I a hores d’ara, en patim les conseqüències.
Per sort, no tot són batalles perdudes. I enguany celebrem que fa quaranta anys que va néixer el Termcat, l’òrgan lingüístic encarregat de normalitzar el català en tots els àmbits de la vida. Des de 1985, adaptar la terminologia catalana als canvis socials ha estat la seva tasca principal. Ens han donat l’oportunitat d’expressar en la nostra llengua materna conceptes com l’“espagat”, un “píling” o l’“assetjament escolar”. Avui dia, ja compten amb més de 230.000 termes estudiats, permetent-nos de parlar per exemple, d’un “vespreig” (paraula que sorgeix del tardeo) amb amics, o del “mat a vol” (de l’anglès alley-oops) en el món del bàsquet.
Una altra paraula que van acostar-nos és “pòdcast”. I justament amb un pòdcast va ser com va començar la celebració dels quaranta anys del Termcat. La periodista Anna Murgadas, presentadora del “Paraules habitables”, va enregistrar-ne un capítol especial, acompanyada del també periodista Marc Andreu, per on van desfilar personalitats clau d’aquest aniversari.
En primer lloc, Teresa Cabré, directora de l’IEC i persona que va ser a la sala de part del Termcat. La va acompanyar Jordi Bover, actual president de l’organització. Es van rememorar fites aconseguides, com ara els vint-i-vuit diccionaris que recullen tota la terminologia olímpica. Un projecte pioner i referent que va canviar radicalment la manera de retransmetre des de casa nostra les jornades esportives més importants a escala mundial. També va destacar-se com el treball mai ha estat individual, sinó que la col·laboració amb conselleries, centres, universitats, ha fet possible una tasca de difusió que, remarcaven, ha avançat molt, però encara té un bon tros per recórrer.
Una de les intervencions més esperades de l’acte va ser la del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. El seu càrrec institucional l’ha portat a treballar estretament amb el Termcat, però una dada desconeguda pel públic assistent és que el conseller va començar sent-ne el becari. Vila va reflexionar sobre la importància de no deixar-se espantar per l’acceleració dels temps que vivim. De fet, assegurava que justament aquí és on s’obre una escletxa d’oportunitats lingüístiques. Una d’elles és la d’entrenar la intel·ligència artificial aportant contingut en català a les xarxes, de manera que sistemes com Xat GPT continuïn comunicant-se amb nosaltres en la nostra llengua com ho han fet des d’un principi.
“Com passa amb els pobles, les llengües evolucionen. I les que acaben sobrevivint, són les que aprenen a adaptar-se”, explicava un dels ponents. Per aquesta raó, la premissa en la qual es va insistir al llarg de la vetllada va ser la de treure les paraules al carrer. El missatge transmès és clar: que els mots no quedin reclosos en diccionaris, engabiats en manuals o exposats en articles, sinó que acompanyin als parlants en la nostra vida quotidiana, que es mostrin, que es popularitzin, que arribin a gastar-se de tant utilitzar-se.
En aquests quaranta anys, ha quedat més que demostrat que el català es pot renovar, sense perdre l’essència i seguint sent estèticament plaent. Un català que està preparat per inundar encara més espais, adoptar nous termes i ampliar de forma rigorosa i cuidada el seu diccionari. Quina tasca tan necessària, la del Termcat. Com diuen, cal donar vida a la llengua i imaginar-la, com han fet ells durant tot aquest temps, de la forma més completa i esplendorosa possible.
