El 27 de juliol és l'efemèride de Manuel Vázquez Montalbán, Agota Kristof i Pina Bausch:
"Cuando seas muy vieja
y yo me haya muerto
descubrirás una tarde las horas
especiales".
Manuel Vázquez Montalbán va néixer el 27 de juliol de 1939 i va morir el 18 d'octubre del 2003. Autor de novel·les, poesies i assajos, recordem l'escriptor i periodista amb un poema i amb una entrevista que li van fer per ser emesa quan ja s'hagués mort. "Voldria ser recordat a seques –respon–. S'escriu per ser recordat":
Agota Kristof va néixer a Hongria el 30 d’octubre del 1935 i va morir a Suïssa el 27 de juliol del 2011. La seva obra, de llenguatge auster i contundent, explora l'exili, la guerra, la identitat i la crueltat humana. És coneguda sobretot per la trilogia Claus i Lucas, considerada un clàssic de la literatura europea contemporània:
L'analfabeta és el testimoni de vida d'Agota Kristof. De ben menuda "gairebé sense adornar-me'n i absolutament per atzar, vaig contraure la incurable malaltia de la lectura". Però la brutalitat de l'Europa del segle XX va capgirar la seva vida: als 21 anys, quan l'exèrcit soviètic va reprimir la insurrecció de Budapest, va haver d'abandonar el seu país. Va fugir cap a Suïssa amb el marit i la filla de quatre mesos, on va passar de no saber gens de francès a aprendre'n i a convertir-se en una de les escriptores més admirades. Llegim un dels capítols d'aquest llibre, publicat per Amsterdam i traduït per Montserrat Solé Serra.
"Hi ha coses que es poden dir amb les paraules, altres amb els moviments, però hi ha moments en què ens quedem sense paraules, totalment perduts i desorientats. És aquí on comença la dansa". Pina Bausch va néixer el 27 de juliol del 1940 a Solingen (Alemanya) i va morir el 30 de juny del 2009 a Wuppertal (Alemanya). La ballarina i coreògrafa ha estat considerada una de les més importants i innovadores de la història de la dansa. Va viure el ball com una exploració de la condició humana, i en les seves creacions es va dedicar a valorar el gest, la expressivitat del cos i la teatralització de les emocions. La recordem gaudint d'una de les peces més emblemàtiques de la seva carrera, Café Müller:
