Les beques Propulsió, ofertes pel Departament de Política Lingüística, impulsen els influencers que fan contingut en català, occità o aranès oferint-los un ajut de 10.000 euros. Eudald Feliu gaudeix d’aquesta empenta i la focalitza en el projecte Tronats, en què ensenya les festes de Catalunya tot plantejant-nos una pregunta: ¿quina diríeu que és la millor?
1. ¿Com definiries el teu canal? ¿Què s’hi pot trobar?
Ara mateix, al meu canal (tant de YouTube com d’Instagram i TikTok) hi publico contingut relacionat amb el projecte de Tronats. Una sèrie de vídeos on recorro tot el país per trobar "la millor festa de Catalunya" vivint-les des de dins i parlant amb els seus protagonistes. L’objectiu és fer que la cultura popular arribi de manera senzilla i accessible a gent de la meva edat.
2. ¿Quan el vas crear?
Tenia xarxes socials des d’abans, però privades. He començat a publicar contingut aquest gener després de rebre la beca Propulsió del Departament de Política Lingüística, que va ser l’empenta que necessitava per atrevir-me a fer el pas i començar.
3. ¿Què et va empènyer a crear-lo?
Feia temps que tenia ganes de fer coses, però encara que sembli contradictori, mai he volgut ser influencer. Simplement, tenia i tinc ganes d’explicar les històries que penso que poden agradar i fer-ho accessible i senzill. Que ho faci a xarxes ha estat accidental. El projecte de Tronats feia temps que em rodava pel cap, però no necessàriament com un format pensat per YouTube o Instagram. Les xarxes han estat la finestra que he trobat per ensenyar el que faig, i gràcies a les beques propulsió puc tenir tots els recursos necessaris per fer-ho. Ara que ja he començat a publicar contingut, crec que les xarxes socials són el millor aparador que podia trobar: em donen llibertat total i una relació de tu a tu que en altres mitjans és difícil d’aconseguir.
4. ¿El vius com un hobby o l’has convertit en una feina?
Les dues coses. És un hobby, però també és la meva feina. Crec que cal tenir-ho clar. Tinc la sort de poder rebre guanys de gairebé tot meu contingut, i penso que calen uns mínims de qualitat.
5. ¿Quantes hores al dia hi dediques?
Moltes, potser massa. És una feina que t’ocupa el cap tot el dia. Quan no estàs gravant, estàs editant, i quan no estàs fent cap d’aquestes dues coses, estàs pensant propostes de temes, escrivint guions, buscant inspiració… La part bona i la part dolenta d’aquesta feina és que tot depèn de tu i tu et marques els horaris i les hores que hi dediques. Jo, que soc massa exigent, fins que tot no està perfecte no ho publico, i això són hores i hores de feina. Però tot el temps dedicat i tota aquesta feina cobra sentit quan veus el resultat i la resposta de la gent. És molt gratificant.
6. ¿A què has hagut de renunciar per apostar per aquest estil de vida?
A hores de son, segurament. M’agrada fer com més coses millor i em costa molt dir que no perquè em ve de gust fer-ho tot. De mica en mica, però, estic aprenent a prioritzar i a seleccionar poques coses per poder dedicar-hi el temps necessari i que la qualitat sigui bona (i que em quedi temps lliure, que és igual d’important).
7. ¿Què t’agradaria aconseguir?
Demostrar que es pot parlar de qualsevol tema i fer-ho atractiu per tothom. Sovint som els mateixos creadors els que pensem que hi ha certs temes que mai es podrien fer virals i tendim a pensar que el públic jove només està interessat per un determinat contingut. Però això és fals. Crec que si s’encerta el to i la manera de presentar-ho (amb un bon guió) tot pot ser interessant, també pels joves.
8. ¿Per què el fas en català?
Mai m’he parat a pensar l’idioma en què publico. És més aviat un acte natural. ¿Quin sentit tindria expressar-me (i parlar sobre la nostra cultura) en un idioma que no fos el meu? El català és l’idioma que faig servir sempre i a tot arreu, per tant, no hi havia dubte que a les xarxes també havia de parlar en català. Fa uns quants anys, quan no hi havia referents en català a les xarxes, la situació segur que era diferent. Ara, per sort, som molts els que creem contingut en català. Hi ha molta gent que pot viure exclusivament del contingut que fa i això ha demostrat que l’idioma no tanca portes, sinó tot el contrari.
9. ¿Quina és la part bona i la dolenta de ser influencer?
La part bona és la quantitat de portes que t'obre. Només fa sis mesos que faig contingut i ja he pogut fer coses que, si no hagués penjat mai cap vídeo, potser no hagués aconseguit mai. La part dolenta és el terme influencer. No crec que aquesta feina es limiti a influenciar. Darrere de cada vídeo hi ha un procés de guió, de producció, de gravació, d’edició, de promoció... i sovint (per no dir sempre) totes les tasques recauen sobre una mateixa persona. Crec que un influencer no té una feina gaire diferent de la de qualsevol altre comunicador, però a un redactor d’un magazín d’entreteniment no se li diu influencer, per exemple. El to i el format pot ser diferent, però els continguts poden coincidir i l'essència segueix sent la mateixa: comunicar.
10. ¿Quines pors tens? ¿Quines has vençut?
Quan comences a fer contingut t’exposes, i la por a la crítica és inevitable. Penso que la clau per vèncer aquesta por és creure en el que fas i en la teva gent. Llavors la resta deixa de ser important.
11. ¿Quin és el paper que ocupen els influencers en el panorama català?
Crec que un de molt important, sobretot entre la gent jove. Ens agradi o no, cada cop mirem menys la tele, escoltem menys la ràdio. El contingut de les xarxes socials és el que més consumim i cal ser molt conscient de l’abast que pot arribar a tenir. Així i tot, penso que hi ha d’haver espai per parlar de qualsevol cosa, no cal que tot el contingut sigui divulgatiu. Si volem que el català estigui normalitzat, també a les xarxes, s’ha de poder parlar de tot i sense complexos, com passa amb l'anglès o amb el castellà.
12. Un vídeo teu que trobis representatiu o decisiu.
Qualsevol capítol de Tronats del meu canal de YouTube. No en sabria tirar només un. Sí que puc dir que a finals de juliol publico un capítol molt especial per mi, i la llavor de tot el projecte: el de La Patum. Jo soc de Berga i per mi la Patum és la millor festa, no només de Catalunya, sinó del món. La idea neix d’aquesta premissa. Si no he vist altres festes, ¿com puc dir que la meva és la millor? Al final no seré jo qui decideixi quina és la millor, sinó el públic a través d’una votació. Però de moment tinc l’oportunitat de viure des de dins festes impressionants que tenim al costat de casa, i això ja no m’ho treu ningú.
13. Digues tres influencers que recomanaries i el motiu.
Costa triar-ne només tres, però diré: el duo de @sprintreis, demostren que només calen bones idees i sentit de l’humor per arribar a molta gent. L’@elisabetaloy, que domina i sap explotar al màxim el llenguatge audiovisual que funciona a les xarxes. I finalment, el @casellas_pol, és l’exemple que el contingut divulgatiu també pot ser mainstream.
14. ¿On et veus d'aquí deu anys?
Deu anys són molts, però m’imagino continuant fent el que faig ara: explicar històries. Potser sobre un escenari, davant o darrer de càmera, a la ràdio, a Instagram o en formats i plataformes que ara ni coneixem ni ens podem imaginar. Però des que soc ben petit que vull dedicar-me això, i espero que així sigui.
