Vindrà el dia
en què, ple de joia,
et rebràs a tu mateix que arribes
a la teva porta, al teu mirall,
i cada un somriurà quan l’altre el rep,
i dirà, seu aquí. Menja.
Tornaràs a estimar l’estrany que vas ser tu.
Dona-li vi. Pa. Torna el cor
al cor mateix, a l’estrany que t’ha estimat
tota la vida, a qui vas deixar de banda
per algú altre, el que et sap de memòria.
Baixa les cartes d’amor dels prestatges,
les fotografies, les notes desesperades,
fes sortir la teva imatge del mirall.
Asseieu-vos. Feu de la vostra vida un tiberi.
Traducció de Miquel Àngel Llauger.
