El Rebombori del Pa: la gran revolució que les dones van fer a Barcelona

Un llibre explica una de les protestes més desconegudes de la ciutat

Les dones han estat al capdavant de moltes revolucions, però això la història ho ha ignorat. El llibre El Rebombori del Pa. Barcelona 1789. Y quien empesso toda la bulla fueron las mujeres, escrit per la historiadora Isabel Segura Soriano i editat per Barcelona Llibres, explica uns dies crucials que encara avui ens poden servir d'exemple. Tot va començar el 1789, quan es va anunciar la pujada del preu del pa. Les dones van organitzar una revolta que va durar tres dies, que va capgirar la vida de Barcelona i que va acabar amb una repressió brutal. Al nombre elevat de ferits, empresonats i desterrats, s’hi va sumar la condemna de sis persones a la forca, entre elles, Josefa Vilaret. Segons diuen les cròniques, "Y quien empesso toda la bulla fueron las mugeres".

La mort de Carles III, el detonant

A mitjans de desembre del 1788 va morir Carles III, el rei que havia facilitat comerciar directament amb les colònies sense haver de passar pels ports andalusos. Per al seu enterrament se li va dedicar un pressupost extraordinari de mil rals, que incloïa la construcció de monuments funeraris, sarcòfags i pintures al·legòriques. A més, es va ordenar la neteja dels carrers per on havia de passar el seguici funerari, cosa que implicava detenir els pobres que s’estaven al carrer i tancar-los a l’hospici. Un cop enterrat, es va crear una comissió per als actes de coronació de Carles IV. Tot plegat va representar una despesa molt important per al poble. A més, uns dies més tard, el 28 de febrer, la Real Cédula de su magestad va concedir la llibertat per al comerç d’esclaus que, a més de no posar límits, aconseguia legitimar-ne el tràfic clandestí. En conseqüència, el preu del pa va pujar i va esclatar el Rebombori del Pa.

La notícia: el pa serà un 50% més car

El pa era un dels aliments més importants en aquella època, a més de ser el producte amb més pes en la dieta diària popular. Quan va encarir-se, va començar a escassejar de les taules. Per acabar-ho d’adobar, el 7 de gener hi va haver una gran nevada. Feia molt de fred i no hi havia prou carbó en condicions per abastir tota la ciutat. Tampoc hi havia llenya, i mancava oli, fusta, ous, vi i carn. Cada dia que passava, aquests productes anaven pujant de preu. El dissabte 28 de gener del 1789, Don Francisco González de Bassecourt, comte d’El Asalto, capità general, governador i president de la Reial Audiència, com cada final de mes, va comunicar a través del pregoner reial que el preu del pa pujava un 50%.

Les dones diuen prou

Josefa Vilaret va ser una de les primeres persones a rebel·lar-se, cremant una barraca de venda de pa a la Boqueria. Com explica Isabel Segura: “Aquelles dones estaven fartes d’anar a comprar menjar i de tornar sense res. Fartes de treballar i de cobrar tres sous per mullada, fartes dels pagaments a tant la peça, fartes d’haver aguantat els majordoms de les fàbriques, fartes d’abandonar les criatures a la casa dels infants per no poder-les alimentar, fartes d’haver de buidar-se la llet per alletar criatures d’altri a canvi de pagaments de misèria, fartes d’haver de netejar, cuinar i cuidar cases d’altres, fartes de pagar lloguer per habitacions miserables, fartes de passar hores i hores a la plaça de la Llana per vendre quatre draps que no donaven per a res. Fartes de passar tot el dia dretes a la peixateria per vendre dues sardines. Fartes de mal de l’espinada per treballar tot el dia a l’hort, per cuidar gallines i conills que no es podrien menjar mai. Fartes, estaven fartes i sense pa. Fartes de viure en una societat de privilegis que les excloïa”.

Lo pa, lo pa, lo pa

I van passar a l’acció. Partint de la Boqueria, les dones van desfilar pels carrers fins arribar a la plaça de Sant Agustí, on hi havia el pastim. Van arreplegar tot el pa que van trobar i van calar foc a les parades on es venia. Es tractava d’una lluita per les desigualtats, perquè les classes amb més recursos sí que podien comprar-ne. La gent es va sumar a la revolta cridant "lo pa, lo pa", i "Mori el traïdor!" referint-se al comte d’El Asalto. De sobte, van aparèixer les tropes enviades per Francisco González de Bassecourt. El grup es va dispersar pels carrers. Les tropes van detenir cinc persones. Les dones, tot i això, van continuar la revolta i es van dirigir a les cases dels governants: van trencar les finestres i la porta de casa de Francisco Torres, arrendador del pa, i li van agafar des de calaixeres fins a matalassos per calar-hi foc, però els veïns els van aturar per por que es cremés el veïnat. Es van dirigir a la plaça de Sant Jaume, protegida per dos batallons de guàrdies, i la junta anuncia que es compromet a rebaixar el preu del pa i a deixar lliures els empresonats. Però no tot va acabar aquí: una multitud de gent, que provenien de diferents oficis (des de servents, teixidores fins a saboners i treballadors i treballadores de fàbriques) van reclamar la baixada del preu de l’oli, del vi i de la carn. Com diu Segura: «Dones i homes, de Barcelona i de fora, ocupaven l’esplanada entre el palau i la llotja i s’escampaven fins a la muralla de mar amb un crit unànime, demanant la rebaixa del preu de la carn, del vi i de l’oli. "Lo pa, lo pa, lo pa" havia agafat un altre sentit més enllà d’aquell producte i ara era un clam pels aliments bàsics.»

Josefa Vilaret i la llavor de la Revolució Francesa

I és així, només amb pedres, com es van afrontar a les tropes. El capità general va donar l’ordre de desallotjar la plaça, i la cavalleria va atacar repartint cops de sabre de manera indiscriminada i amb molta violència. Una massacre que va acabar amb un anunci del capità general: s'està treballant en la rebaixa del preu dels aliments. El dilluns 2 de febrer del 1789 infinitat de persones es van trobar davant del Palau Reial: el capità general va donar l'ordre que prohibia que circulessin més de tres persones juntes pel carrer. Qui desobeís, rebria la pena de «doscientos azotes» i deu anys de presidi, la primera volta, i la pena capital, la de mort, si hi reincidien. Va fer una recomanació general als habitants de la ciutat, que procuressin tenir a casa totes les persones que depenien d’ells —s’ha d’entendre com una recomanació adreçada als «caps de casa»—, «para no arriesgar a los buenos, si se necesitase usar de la fuerza contra los malos». Finalment, el capità general Francisco González de Bassecourt va ser substituït per Francisco Antonio de Lacy. Les indicacions de Lacy són de no respectar les concessions i, per contra, aplicar més agressivitat. Més de vuit mil persones van participar a la revolta. D’entre els detinguts molts van ser deportats, i es va condemnar a mort cinc homes i una dona, Josefa Vilaret, casada i amb dues criatures. Se’ls va executar el 28 de maig. Si bé les autoritats van fer aquesta matança, també van acabar accedint a rebaixar el preu del pa. El Rebombori es va estendre a altres ciutats de Catalunya i va ser coetani de la Revolució Francesa, que esclataria quatre mesos més tard.

L'exemple, encara avui

"Aquells dies són l'exemple de com actuant col·lectivament podem aconseguir un canvi en les condicions de vida", ens diu Isabel Segura, "perquè amb el Rebombori del Pa es va acabar aconseguir la rebaixa del preu del pa, però també de la carn, de l'oli, del vi. I tot, gràcies a les dones".