A Catorze aquest Nadal us volem fer companyia. És per això que us hem preparat una selecció de 14 peces (articles, poemes, cançons) que parlen de la joia i del buit d'aquestes festes:
1. Conte de Nadal per a persones soles, de Maria Climent. "Com cada any, a mesura que s’acosta el precipici que separa desembre de gener, la Marta sent la mateixa pressió de cada final d’any: hauria de tenir més gent. No cal que siguin família, però està molt mal vist no tenir amb qui menjar els dies de Nadal i Sant Esteve."
2. "Ajup-te fins al temps que eres infant." Josep Maria de Sagarra ens brina un viatge per la seva infantesa en aquest poema que ja és tot un clàssic.
3. Ho sap tothom, i és profecia recull les felicitacions nadalenques que J.V. Foix va enviar als seus amics des del 1948 fins al 1976. Hi trobem vint-i-vuit poemes, onze de Nadal, tretze de cap d'any i quatre natalicis, il·lustrats per artistes com Salvador Dalí, Josep Guinovart o Antoni Miró:
4. Carta de Nadal a mon pare, del poeta menorquí Ponç Pons. "Es Nadals me són trists i és com si en es betlem / de ca nostra hi faltés s'alegria d'antany."
5. ¿Per què ho va fer?, un conte nadalenc de Gemma Ventura. "Vaig pensar: he passat d'estar a punt de dormir al carrer a aquí. No sé com dir-ho, és dels cops que he tingut la convicció íntima que existeixen els miracles."
6. 14 poemes de Nadal perquè recitin els infants, perquè els vostres nens els puguin recitar sobre la cadira des de Verdaguer fins a Lola Casas.
7..14 nadales en català, des de Lluís Llach, Sílvia Pérez Cruz i Marina Rossell fins a Oques Grasses, Lluís Gavaldà i les germanes Neddermann ens canten nadales d'ahir i d'avui.
8. El Cant de la Sibil·la pronostica l'arribada del Messies i la fi del món. Aquest cant gregorià durant l'edat mitjana va tenir molta difusió, fins que al segle XVI el Concili de Trento va fer-lo desaparèixer. Considerat un ritu pagà, es va deixar de representar a les esglésies, i només es va conservar a Mallorca i a l'Alguer. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
9. Els morts, de James Joyce, traduït per Xavier Pàmies i publicat per Univers. La vetllada nadalenca a casa de les senyoretes Morkan és l'esdeveniment anual per excel·lència. La llar s'omple de riures, música i ball per al gaudi de convidats i amfitriones. Però també del sord silenci dels que ja no hi són. La memòria dels que se n'han anat portarà els personatges d'aquesta història a recórrer camins que s'havien oblidat.
10. El trencanous de Txaikovski: Nadal no seria Nadal sense aquesta obra. Estrenada el 18 de desembre del 1892 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, la música va ser creada per Txaikovski i la coreografia, per Màrius Petipà.
11. Fairytale of New York: al funeral de l'irlandès Shane MacGowan, que va tenir lloc a l'església de Nenagh, els músics Glen Hansard i Lisa O'Neill van cantar aquest clàssic, i familiars del músic van acabar alçant-se per ballar-la. "Crec que a Shane li hauria agradat. Això és un comiat per al meu germà", va dir la seva germana Siobhan.
12. L'última màgia, un text d'Andrea Jofre. "Ja es mira el tió amb desconfiança, que no ho veu clar, que un tronc menut que no faria un foc decent sigui capaç de tanta festa."
13. Estimat pingüí: per molts anys que passin, aquest anunci dels magatzems John Lewis continua sent el nostre preferit.
14. Una postal nadalenca feta per Ignasi Blanch, el nostre il·lustrador de capçalera:
