Foto: James Niland
Tancant els ulls del temps, torno a sentir l’eclipsi
d’un món que pot tocar-se. Sols veig la ingravidesa,
el somni d’un moment que aprèn a ser de l’altre.
Els passos de colors s’enfonsen en les hores,
mentre la nit desperta la veu que es fa paraula,
abans de fer-se bes, abans de fer-se tacte.
L’instant borrós, al lluny, camina fins a perdre’s:
s’ha fos en el no-res l’ample de gent que balla
un vals d’imatges nues en carrers sense cara.
Escriure el verb sentir és estel que il·lumina
les ganes de la nit (després torna al principi,
quan l’obscur de l’estona buscava entre les hores
un xic desig de màgia). L’entorn amb gust ingràvid
és música de somnis que crema el fred dels llavis.
On has deixat la veu?
© Bruna Generoso i Miralpeix
© d'aquesta edició, Viena, 2011
Premi de poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2010
