Foto: Montse Poch
Tarda de vent i llum,
el cel és un hosanna
i jo evoco el perfum
d’aquella que es diu Anna.
L’Esteve fa un passet
i la claror s’allarga,
si pela prou el fred
no fa la vida amarga.
Veig com el dia es fon,
el blau perd pistonada
i em sento sol al món
pro amb l’ànima excitada.
No piula cap ocell
ni hi ha cap veu afable
però el capvespre és bell,
estritllat, memorable.
Traces d’alts avions
solquen la volta malva,
Venus —amor, passions—
llumeja a l’hora balba.
La nit entrarà prest
esquitxada d’estrelles,
panorama celest,
fulgurants meravelles.
I escamparà perfum,
i creixerà l’hosanna,
i enyoraré la llum
d’aquella que es diu Anna.
