Per la nit de Reis llegim aquest poema de Francesc Pujols.
El dia creix
i el fred neix.
Els infants, cap al tard,
somien festa:
–¿Què ens portaran, els Reis?–
I ve la nit,
arreu arreu
blanca de neu.
Lluna de Janer,
l'amor primer.
I passen els tres Reis
pels camps nevats
vers a Ponent,
tots ells promesa
i felicitat.
Van passant, van passant;
són un somni d'infant:
són quelcom etern
que ve d'Orient
i que camina
a la llum divina.
(Del llibre Llibre que conté les poesies d'en Francesc Pujols. Barcelona: Tobella i Costa, 1904, p. 152)
