No et preguntis quant durarà el petó.
Limita't a espiar aquests dos instants
del cos a cos, les mans entre les mans,
sota aquest plàtan ebri de tardor.
Entreveus, feble dels darrers encants,
pel vidre tàcit de l'habitació,
un bes robat, un pòsit de passió.
Res no sabut, però tan lluny d'abans.
No pot el vent passar branques, cortines,
perquè no vegis la fragilitat
d'aquest mirall d'ahir. I el teu sospir
entela el vidre de l'estatge ombrat.
Contents, sense altres llavis, el respir
quan veus l'amor darrere les vitrines.
© Adrià Targa
© d'aquesta edició: Edicions 62, 2010
