El nord-americà Edward Estlin Cummings, conegut com e. e. cummings, va néixer el 14 d'octubre del 1894 i va morir el 3 de setembre del 1962. Obsedit per desfer el llenguatge, feia anar la gramàtica i la puntuació com volia i prescindia de moltes majúscules. Se l'ha considerat "el gran poeta de la vida del segle XX". El recordem amb un poema seu traduït per Marià Villangómez.
Foto: revertebrate
Fan els teus dits flors primerenques
Fan els teus dits flors primerenques
de tot. Els teus cabells
és el que estimen més les hores,
una suavitat
que canta i diu
(encara que l’amor sols dura un dia):
No tinguis por, ens espera el maig.
Vaguen, fràgils, els teus blanquíssims peus.
Sempre els teus ulls humits
estan jugant a besos,
llur estranyesa ens diu
moltes coses, cantant
(encara que l’amor sols dura un dia):
A quina noia portes flors?
És una cosa, ésser els teus llavis,
dolça i petita.
Et diré rica, Mort, enllà de tot desig,
si d’això t’apoderes,
tot i perdre la resta.
(Encara que l’amor sols dura un dia
i és la vida no-res, no acabaran els besos.)
* Traducció de Marià Villangómez
Thy fingers make early flowers
Thy fingers make early flowers
of all things.
thy hair mostly the hours love:
a smoothness which
sings,saying
(though love be a day)
do not fear,we will go amaying.
thy whitest feet crisply are straying.
Always
thy moist eyes are at kisses playing,
whose strangeness much
says;singing
(though love be a day)
for which girl art thou flowers bringing?
To be thy lips is a sweet thing
and small.
Death,thee i call rich beyond wishing
if this thou catch,
else missing.
(though love be a day
and life be nothing,it shall not stop kissing).
* Tulips and Chimneys, Songs, IV
