Rellotge sense agulles, traduïda en català per Alba Dedeu i publicada per L'Altra Editorial, és l’última novel·la de Carson McCullers (Geòrgia, 1917 – Nova York, 1967), publicada l’any 1961, pocs anys abans de morir. Ambientada en un poble petit del sud dels Estats Units, i a partir de la vida de quatre personatges memorables, McCullers torna als temes fonamentals de la seva obra —la solitud, les complexitats i contradiccions de les nostres emocions i obsessions, la responsabilitat dels nostres actes i les seves conseqüències, i la identitat— i ens brinda una de les declaracions més punyents sobre raça, classe i justícia, “una història de resposta i responsabilitat d’un home confrontat amb la seva humanitat”, en paraules de l’autora. Rellotge sense agulles, considerada la seva novel·la més important, tanca el cercle d’una obra tan breu com imprescindible d’una escriptora magistral, un dels homenatges literaris més monumentals a la petitesa, la convencionalitat rígida i la incomunicació de la societat americana de mitjans del segle XX. Us n'oferim 14 fragments:
1. La mort sempre és la mateixa, però cada home mor a la seva manera.
2. Quan el dolor l’ha causat una persona estimada, només aquella persona pot oferir consol.
3. I el seu cor es debatia entre la compassió i l’instint natural de separació que divideix els sans dels malalts.
4. La llàstima se li barrejava amb el remordiment, i el noi no suportava ni l’una cosa ni l’altra.
5. En Malone va quedar esgarrifat en entendre que, no tan sols es moriria, sinó que una part d’ell ja s’havia mort sense haver-ne estat conscient.
6. Ell va sentir el comentari, però no hi va parar esment, i per descomptat no hi va respondre; feia anys que la veu de la seva dona era com el soroll d’una serradora a les seves orelles, una cosa que se sent sense prestar-hi atenció.
7. Des del moment que va començar la festa fins al vespre quan es va haver acabat, no recordo gairebé res. Perquè va ser el vespre de la festa esplèndida que el senyor Stevens em va violar.
8. No hi va haver cap moment concret en què es preguntés: «És això i prou, la vida?», però a mesura que envellia s’ho preguntava sense paraules. No, no havia perdut un braç, ni una cama, ni cap bitllet de cinc dòlars, però a poc a poc s’havia perdut a si mateix.
9. Pensava en tota la vida que havia viscut sense viure. Es va preguntar com podria morir-se si encara no havia viscut.
10. —Parla com si cregués en l’esclavitud.
—És clar que crec en l’esclavitud. La civilització està basada en l’esclavitud.
11. —És que t’empasses ni que sigui per un segon que els esclaus volien que els alliberessin? No, Sherman, n’hi va haver molts que van continuar sent fidels als antics amos i que van renunciar a la llibertat fins al final.
—I una merda.
12. No hi havia cap negre a Peach County que hagués votat mai. Un mestre s’havia registrat per votar i l’havien rebutjat a les urnes. A dos llicenciats universitaris també els havien rebutjat. La Quinzena Esmena de la Constitució Americana havia garantit el dret a vot a la raça negra, però en Sherman no coneixia ni havia sentit parlar de cap negre que hagués votat mai.
13. Qui treballa massa i no es distreu, acaba ensopit.
14. Com poden ser realment morts, els morts, quan encara em ronden pel cor?
Rellotge sense agulles
Carson McCullers
© d’aquesta edició: L'Altra Editorial
© de la traducció: Alba Dedeu
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
