Emily Dickinson (Massachusetts, 1830 – Amherst, 1886) va passar gran part de la seva existència reclosa a Amherst, a casa seva. Malgrat l’originalitat de la seva obra, en vida tan sols va publicar una dotzena de poemes. Els gairebé mil vuit-cents poemes que va escriure van ser descoberts per la seva germana quatre anys després de la mort de la poeta i publicats definitivament el 1955. La poesia de Dickinson, com la dels més grans genis, defuig els llocs comuns, esborra certeses i redefineix el món. Més enllà d’una singularitat formal inèdita fins aquell moment i d’una agilitat retòrica sense precedents, els poemes de Dickinson són transcendents perquè estan impregnats de dolor, solitud, patiment, angoixa i mort, però també de passió i goig de viure. L'editorial Flâneur ha publicat un recull del seu pensament a la col·lecció Fragments. Us n'oferim aquest tast:
1. No et sembla terrible l'Eternitat? Hi penso sovint i la trobo tan fosca que gairebé desitjaria que no hi hagués Eternitat. Pensar que hem de viure sempre i no deixar mai de ser! És com si la Mort que tots temem tant perquè ens aboca a un món desconegut fos un alleujament d'un estat d'existència tan il·limitat. No sé per què, però no em sembla que hagi de deixar mai de viure a la terra – no em puc imaginar ni fent el màxim esforç d'imaginació l'escena de la meva mort – no em sembla que la mort m'hagi de tancar mai els ulls. (Carta 10, a Abiah Root, 31 de gener de 1846.)
2. El Cor es trenca, no amb un Bastó / Ni amb una Pedra – / Sinó amb un Fuet tan petit que no es veu. (Poema 1349, 1874.)
3. L'estimat Shakespeare diu: "Aquell a qui roben i somriu, roba alguna cosa al lladre." (Carta 478, a la Sra. de Joseph A. Sweetser, final d'octubre de 1876. La citació és d'Otel·lo, 1, 3.)
4. Qui no ha perdut mai, està poc preparat / Per trobar una Corona. (Poema 136, 1860).
5. Que avorrit – ser – Algú! / Que vulgar – com una Granota – / Dir el teu nom – tot el sant mes de juny – A un Bassal que t'admira! (Poema 260, 1861.)
6. Són els Captaires – qui defineixen millor els Banquets – / És tenir Set – que dona vida al Vi – (Poema 283, 1862).
7. Morir – no dura gaire estona – / Diuen que no fa mal – / Només anar-se decandit – a poc a poc – / I de sobte – perdre's de vista – (Poema 315, 1862).
8. Si estic perduda – ara – / Haver estat trobada – / Encara m'extasiarà – / Que una vegada – aquelles Portes de Jaspi – per a mi – / S'obriren rutilants – de cop – (Poema 316, 1862.)
9. Saber el pitjor / fa perdre la por – (Poema 341, 1862.)
10. Això era un Poeta – / És aquell que / Destil·la un sentit sorprenent / De Significats Ordinaris – (Poema 446, 1862.)
11. Oferiu als Vius – les Llàgrimes – / Que vesseu pels Morts, / Que eren Homes i Dones – ara, / Al voltant de la vostra Llar de foc – / / I no Criatures Passives, / A qui s'ha negat l'Estimació. (Poema 657, 1863).
12. De vegades deixo caure, un Instant – / El pensament d'estar viva – / Un Delit Anònim saber-ho – / I més Foll encara – concebre-ho – (Poema 784, 1863.)
14. El que no veig, ho veig millor – / A través de la Fe – el meu Ull Castany / Té períodes que es clou – Però, cap parpella no té Memòria – (Poema 869, 1864).
14. La vida és un encanteri tan exquisit que tot conspira per trencar-la (Carta 389, a Louise i Frances Norcross, final d'abril de 1873.)
Fragments, Emily Dickinson
Títol original: Ainsi parlait Emily Dickinson
© Éditions Arfuyen
© de la traducció al català: Dolors Udina, 2022
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
