"Els idus de març, la preciosa novel·la de Thornton Wilder, és una font enlluernadora sobre la grandesa i les misèries del poder. L'he comprada moltes vegades en diferents idiomes per compartir el meu estremiment amb amics d'arreu del món, i no recordo ningú que no hagués sucumbit davant aquell doll de bellesa", deia Gabriel García Márquez. A Roma, en els mesos previs al seu assassinat, Juli Cèsar és l'epicentre d'un escenari d'intrigues polítiques, passions ocultes i dilemes morals. Thornton Wilder, guanyador de tres premis Pulitzer, converteix aquell moment històric en les millors pàgines que s'hagin escrit mai sobre el poder, l'amistat i la condició humana. Aquesta novel·la epistolar, un dels grans clàssics del segle XX, és una narració que transcendeix les èpoques i que és d'una vigència esborronadora. A partir de la lectura directa dels documents i de les cartes que els protagonistes intercanvien, serà la intel·ligència del lector qui haurà de reconstruir les veritables intencions de cadascun dels personatges. Us n'oferim 14 fragments:
1. És difícil no convertir-se en la persona que els altres pensen que ets.
2. Ja no sento cap compassió immediata quan em trobo una d’aquestes innombrables persones que arrosseguen al seu darrere una vida desgraciada. I de cap manera intento excusar-les quan veig que ja ho han fet elles mateixes, quan les veig assegudes en un tron imaginari de la seva creació, excusats, absolts, i llançant improperis contra el misteriós Destí que les ha maltractat, mentre s’exhibeixen com a víctimes en estat pur.
3. Governo una quantitat incomptable d'homes, però he de reconèixer que estic governat per ocells i tronades.
4. L’home... ¿què és? ¿Què en sabem? Els seus déus, la llibertat, la ment, l’amor, el destí, la mort… ¿què vol dir, tot això?
5. Els sols poden pondre’s i tornar a sortir: però nosaltres, quan es pongui la nostra llum breu, haurem de dormir una nit que serà eterna.
6. Tot, absolutament tot el passat, sembla posseir una bellesa que no tornaré a veure mai més. Quan recordo un murmuri, un parell d’ulls, la ploma en cau de la mà, i l’activitat que m’ocupa es converteix en pedra.
7. Allà on trobem l'inconegut, també hi trobem promesa.
8. Els grans poetes tenen el poder de contemplar la vida sencera i harmonitzar el que porten a dins amb el que hi ha a fora.
9. Sí, amic meu, no estic acostumat a la indecisió, i ara estic indecís.
10. Em sembla que he sabut tota la vida, però no ho he volgut reconèixer, que tot, absolutament tot l’amor del món és un únic amor, i que l’amor, i només l’amor, desperta, nodreix i instrueix la ment amb la qual plantejo aquestes preguntes.
11. Com més vell em faig, estimat Luci, més content estic de ser un home: mortal, equivocat i desvergonyit.
12. ¿Qui pot haver conegut el que jo he conegut... un deliri que no es podia separar de la gratitud, una passió que no quedava en absolut degradada pel fet de ser un total homenatge?
13. Cada dia ens arriben dotzenes de desafiaments; hem de dir sí o no a unes decisions que provocaran cadenes de conseqüències. Alguns meditem; alguns refusem haver de decidir, cosa que de fet ja representa una decisió; alguns ens capbussem vertiginosament en la decisió, serrant les barres i tancant els ulls, en una mena de decisió desesperada.
14. La llibertat és una disciplina acumulativa. La gent ha de practicar per aprendre a triar.
Els idus de març
© Thornton Wilder
© de la traducció: Ernest Riera Arbussà, 2025
© del pròleg: Carlota Gurt
© d'aquesta edició: La Fatal SL
