Deu anys després de la mort del seu pare, Pol Guasch decideix escriure-la. Amb l’ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: ¿és possible trobar les paraules d’un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història. Però l’escriptura falla, i Guasch recorre a les biografies d’escriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu. Serà només amb una narració polifònica i coral que podrà tornar als racons oblidats de la pròpia vida, allà on la memòria es torna buit. Relíquia (Anagrama) es transforma, aleshores, en una crònica familiar que conté una reflexió sobre l’arribada a l’escriptura i el sentit de la creació; un text sobre la mort i l’absència que condueix als moments més relluents de l’amistat i l’amor. Us n'oferim catorze fragments:
1. Que de vegades no hi ha frases finals per tancar res, per acabar, que de vegades no hi ha paraules encertades per fugir.
2. Et podia retreure que si mories pensant que ens feies un favor, t’equivocaves. O que si havies volgut una família ara no la podies abandonar. Però tu vas créixer en una que t’havia oblidat, i qui era jo, aleshores, per assenyalar algú que sols repetia allò que li havien ensenyat?
3. I la Berta sap que no m’agrada parlar de mi, però que escric aquest llibre per alguna estranya raó, sap que hi ha quatre o cinc coses de què podem xerrar sense aturador i quatre o cinc coses de què no parlarem mai.
4. Quan la mort és imminent, l’orgull es desfà.
5. Primer vaig pensar que eres un heroi. Després, que eres un covard. Més tard, vaig pensar que el que eres de veritat era un egoista. Ara penso que només eres el meu pare.
6. En cada família s’obre un infern de paraules no dites. I en cada infern familiar hi ha una flama preparada per a encendre’s com un incendi forestal.
7. Tots els suïcides s’assemblen una mica, però tothom es mata a la seva manera.
8. Més endavant, vaig descobrir que havent vist la mort de tan a prop, se m’havien despertat unes ganes terribles de viure.
9. La majoria de coses les recorda el cos: és la memòria de veritat, la involuntària.
10. Cada amor nou descansa sobre les deixalles d’un d’antic.
11. Qui se’n va no prediu què farà l’altre amb les paraules que li deixa.
12. No és a les persones, a qui hem de perdonar, sinó a les històries que hem viscut amb elles.
13. Amor vol dir saber-ho des d’un bon inici, veure-ho ben clar, que el dubte no centellegi mai.
14. A tu et va faltar el crit. Contra l’herència. Contra la incomprensió. Contra el bosc que vas veure créixer des dels finestrals de casa. Contra els pares. Contra tu mateix.
Relíquia
© Pol Guasch
© d’aquesta edició, Anagrama, 2026
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
