"Víctor Sunyol m'ha ensenyat a preguntar i Josep Maria Esquirol a no tenir pressa per respondre. Del primer n'he après el neguit del llenguatge; del segon, la responsabilitat del dir." Ivette Nadal (Granollers, 1988) s'ha inspirat en la lectura i l'estudi de l'obra dels dos autors per escriure el seu nou poemari, Els mots d'en Víctor (Quarteres). Us oferim un dels poemes que hi trobareu:
La consciència d'una fi
Víctor Sunyol
I si la paraula parlés tal com mirem els llocs i els altres?
I si els límits de la paraula fossin els veritables límits del món?
I si llegir la paraula cap endins fos llegir el món cap enfora?
I si dir no fos mai el mateix que ser?
I si, en dir, llegíssim el que algú és?
I si el silenci no fos mai innocent?
I si el silenci fos la forma del dolor que no sap dir-se?
I si la llengua també fos silenci?
I si la mort d’un llenguatge fos la mort d’un món?
I si allò que les paraules no poden atansar
ho fessin, en canvi, les mans i el rostre?
I si el rostre fos el que més ens parla?
I si parlar volgués dir que algú hi és —
o que hi vol ser?
I si assajar la paraula fos assajar el viure?
I si la poesia ens ensenyés una manera més justa
de fer lloc als altres?
I si la paraula no fracturés l’altre,
sinó que el toqués?
I si dir fos quedar-se
quan tot convida a fugir?
I si la paraula fos una casa oberta?
I si el límit dels mots
fossin el principi de la cura?
I si, abans del mot,
hi hagués l’altre?
Els mots d'en Víctor
Ivette Nadal
© del text: Ivette Nadal
© 2026, Tushita edicions
