• Catorze /
  • Biblioteca /
  • Una vídua vella i malalta pensa en el dia que l'enterrin vora el seu marit

Una vídua vella i malalta pensa en el dia que l'enterrin vora el seu marit

no per això oblidaré la fura / que em va matar la vida dins la vida

Foto: Curated Lifestyle
Foto: Curated Lifestyle

Al poemari El Musot, Dolors Miquel fa una reescriptura àcida i feminista del mite literari de la musa. Amb el joc lingüístic irreverent propi de l'autora, els poemes qüestionen els models –socials i literaris– tradicionals. Us n'oferim un:

Una vídua vella i malalta pensa en el dia que l'enterrin vora el seu marit

polvo serán, más polvo enamorado. 
Quevedo

Quan el darrer sospir em robi l'aire,
i em tanqui els ulls la mà freda i obscura
i em sigui llum un fràgil fil al caire
d'una emoció desconeguda i pura;

no per això oblidaré la fura
que em va matar la vida dins la vida
i que ara jeu en una sepultura,
que em guarda el lloc i em té presa la mida.

Podreu, fills meus, sebollir-m'hi a la vora,
creure que als dos ens mesclareu les cendres,
però l'amor ni morta podrà encendre's;

que ossos i pell, budells i cor alhora,
no tornaran la podridura en flames.
L'odi farà que la pols criï cames.

Data de publicació: 16 d'abril de 2026
Última modificació: 16 d'abril de 2026
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi