Al poemari Naufragis (Edicions Tres i Quatre) Carles Duarte, acompanyat de les imatges de Guido Dettoni, parla de la bellesa i del dolor de ser. En llegim un poema.
XVIII
Vinc del passat.
Nàufrag de mi,
assedegat encara,
cercant recer
entre les ombres incendiades.
Memòria fràgil.
Als mars sense repòs,
uns ulls absents.
S'ajeuen ones
vençudes
com els anys,
com els dies,
a la sorra
que acull,
entre cossos lluminosos,
pells cansades
i uns peus ferits,
empremtes fugisseres.
Batega a l'aire la flama,
tremola i s'alenteix la llum.
Naufragis
© 2019, Carles Duarte i Montserrat.
© de les imatges: Guido Dettoni.
© Tres i Quatre, SL.
