Poder viure a prop d'aquest camí,
poder beure l'aigua d'aquest riu.
Sentir la pluja com cau i ens mulla,
i tenir-te al meu costat
agafant-te de la mà,
per si no ho podem fer demà.
Veure els arbres créixer cap al cel,
i saber que res no els pararà.
Voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar,
però em temo que tot això se'n va.
Obro els ulls, miro al meu voltant,
i veig com tot això s'acaba.
Si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar,
que això es pot salvar.
Si algú em pogués explicar
per què els rius estan contaminats,
per què la mar és un abocador
quantes espècies ja s'han carregat.
I al fill de puta que cremi aquests boscos,
que li tallin les mans,
potser així no els cremarà.
