El collar de caragoles

Que la seva poquesa faci el meu gest més nu

L'artista menorquí Guiem Soldevila ha musicat El collar de caragoles, un dels poemes que Màrius Torres va dedicar a Mercè Figueras al sanatori de Puig d’Olena, on els dos van estar ingressats per tuberculosi (aquí podeu llegir algunes de les cartes que s'enviaven d'habitació en habitació).

En la seva modèstia amagades, ningú
no les veia entre els brucs i els espígols silvestres.
I el bosc n'està sembrat! Caragoles terrestres,
blanques filles de Gea, nebodes de Neptú,
no canten al seu corn eòliques orquestres
ni tenen altre mèrit que el d'haver mort per tu.
Que la seva poquesa faci el meu gest més nu
i més fàcil la tasca dels meus dits, tan poc destres.

Perquè sóc prou ingenu per fer-te'n un collar.
¿Què importa que no siguin caragoles de mar,
sonores del batec d'una platja perduda?

Tanca els teus ulls i escolta-les. Dins la seva espiral
hi sentiràs cantar, tremolosa i lleial,
molt fervorosament la meva ànima muda.

Marius Torres i Merce Figueres al jardí del sanatori el 1939

La música de Catorze. Amb cançons, peces sobre músics i tot allò que sona d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme.

Heart
Desa la publicació
Data de publicació: 03 de març de 2023
Última modificació: 09 de desembre de 2025
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi