Joan Dausà ha publicat el disc Immortals, format per cançons com aquesta:
Prova de deixar la corda
i guarda’m una estona per parlar
d’aquesta angoixa que no,
que no ens deixa córrer,
tot i veure aquella onada
que s’acosta entre teulades
i rabiosa arrenca els arbres.
Fes el favor de creure
que guanyarem el pols a tota aquesta merda,
que s’escola entre els genolls
i amb els ulls tancats i un gest quasi marcial
rebentarem el vidre que crema i apunta al ventre.
Amor, què et sembla? ho podríem intentar.
I recullo la destrossa
intentant no trepitjar cap dels bassals
tan plens d’estones que no,
que són tan buides que ni ploren,
i tot i així veus que s’acosten,
suplicant-te l’esperança o algun lloc on agafar-se.
Fes el favor de creure
que guanyarem el pols a tota aquesta merda,
que s’escola entre els genolls,
i amb els ulls tancats i un gest quasi marcial,
rebentarem el vidre que crema i apunta al ventre.
Amor, què et sembla? ho podríem intentar.
