Miquel Abras ha publicat una nova versió d'El meu país és l’Empordà amb Lluís Llach:
El meu país és l’Empordà,
la seva gent, les seves places,
del surrealisme de Dalí
al paladar del ben servit.
El meu país és l’Empordà.
No deixis mai de caminar,
els seus camins deixen petjada.
Ningú no espera marxar mai,
i qui marxa sempre escriu:
que bonic és tornar a casa.
I com vesteix la primavera
als jardins del paradís,
com llueixen les albades
a dalt del Montgrí.
El meu país és l’Empordà,
soc fill de la tramuntana
que despentina tots els pins,
impossible d’aturar,
tan salvatge i indomable.
Aquí descansa l’aigua blava
quan el cel es torna nit,
i respira el mar tranquil
des del port pelegrí.
El meu país és l’Empordà
entre vinyes i pomers,
de Port-bou a Sant Feliu,
el meu país es l’Empordà.
El meu país és l’Empordà
ningú no espera marxar mai,
i qui marxa sempre escriu:
que bonic és tornar a casa.
