Joan Dausà ha publicat el disc Immortals, format per cançons com aquesta:
Seria tan bonic que això no acabés aquí,
que quan algú morís,
sentís que simplement se'n va un moment
a fer un petit encàrrec i torna aviat a casa.
Seria tan bonic que allà s'hi estés millor que aquí,
que fos com qui s'atura en una cursa
a respirar per veure-ho tot més clar,
i gaudir d’aquell paisatge
i sentir el pes de la calma.
Seria tan bonic que això no acabés aquí,
i quan deixem el cos, poder trobar-nos
com aquells que queden per dinar,
i s’allarga el sobretaula
mentre cau el sol de tarda.
Seria tan bonic poder entendre l'infinit,
però em temo que no som més que formigues
observant com volen els avions,
que no mouen les ales
i no entenen com no cauen.
I ara algú et parla del final
del camí que tu no has acabat.
I et diu que val la pena continuar,
i et diu que no ho deixem aquí,
que l’onada que ens espanta porta a casa,
que la pena que ens enfonsa es queda aquí.
I et diu que val la pena creuar el mar
i et diu que no ho deixem aquí,
que l’onada que ens espanta porta a casa,
que la pena que ens enfonsa es queda aquí.
