Si no hi ha res etern,
ni els calés ni la feina,
ni els amics ni els amants,
els somnis somiats,
els moments viscuts
són com fulles al vent,
se les emporta enllà
i capriciós les fa tornar.
Tornaràs a sofrir, tornaràs a plorar,
tornaràs a sentir, tornaràs a somriure,
tornaràs a somiar, i la lletra de l'himne
sobreviurà a la cançó.
Els petons robats,
els tresors perduts,
els oblidats, són com fulles
que el vent s'emporta enllà
i capriciós les fa tornar.
Tornaràs a mentir,
tornaràs a pregar,
tornaràs a creure,
tornaràs a fer-ho veure,
tornaràs a volar.
Si no hi ha res etern,
la ressaca de dia
ni la botella de nit,
els somriures forçats,
els sanglots fingits
són com paraules al vent,
malentesos passats
que arreglaràs qui sap quan.
Tornaràs a sentir,
tornaràs a plorar,
tornaràs a beure,
tornaràs a viure,
tornaràs a tremolar.
