Parelles que viuen juntes però que no parlen: cadascuna està mirant el seu mòbil. Matrimonis absents: hi són, però no. Famílies en què cadascú, la mare, el pare, els fills, està al seu món. ¿En què ens hem convertit? ¿Per què, tot i estar més connectats que mai, ens fa l'efecte que vivim aïllats? Yolanda del Amo, al projecte Archipiélago, va retratar persones que conviuen en una mateixa casa, però que estan desconnectades: tot i estar juntes, entre elles hi ha una estranyesa, una distància. Del Amo, que ha fet aquest projecte amb amics i familiars que protagonitzaven escenes imagines i alhora absolutament normals, ho explica així: «Archipiélago explora les relacions personals, allò que ens uneix i allò que ens separa, la dicotomia entre el desig de comunicar-nos i la necessitat d'estar sols. La relació entre les persones fotografiades es defineix a través del lloc que habiten, que es converteix en una extensió psicològica del que són. Utilitzo el silenci com un mapa comú, en què les meves fotografies se situen com una successió d'illes, separades per la solitud i unides pel vincle íntim d'un món compartit».
6.
1.
2.
13.
10.
10.
8.
4.
7.
9.
5.
12.
3.
14.
