La mare m'explicava sovint el conte de la Pili, una nena segrestada per una dona dolenta que li havia ofert caramels i se l'havia endut a casa seva. Em tenia tan ben alliçonada que un dia un veí de l'escala em va oferir caramels, em vaig posar a cridar i encara se'm deu sentir. Però avui m'ha arribat un vídeo on una mare pregunta a la seva filla què diria si un desconegut se li acostés i li digués vine amb mi, que tinc uns cadells de gos a la furgoneta. La nena fa cara d'il·lusió i respon: "Diria que sí".
A vegades veiem totes les banderes vermelles i fem com si no. A vegades som la nena seduïda per la idea dels gossets i si ens segresten, mala sort. La vida sencera és un camp de mines i que ens mani la por tampoc és garantia de res. Potser té més sentit avançar sense pensar a cada passa on posem els peus.
Llegeixo en una novel·la de Miranda July la teoria sobre la gent que aparca i la gent que condueix. Els que condueixen van tirant sense gaires manies, s'alegren amb petites coses i poden travessar els Estats Units amb cotxe. Els que aparquen necessiten una tasca concreta que requereixi molta concentració i per la qual se'ls pugui aplaudir.
Preferiria ser despreocupada i feliç com els que condueixen, com la nena que ignora els riscos perquè vol veure els cadells: deixar-me anar perquè sí i que sigui el que els déus vulguin. Però soc dels que aparquen. Dels que analitzen pros i contres de cada escenari abans de continuar, es creixen davant dels reptes complicats i, lluny de rendir-se abans d'hora, s'entesten a fer entrar els quatre metres amb cinc centímetres del Clio en un forat minúscul, si han calculat que hi cap.
No negaré que se m'ha vist batent-me en retirada, però també és cert que de tant en tant aconsegueixo un miracle. I crec que m'agradaria preservar per sempre aquesta fe en l'impossible. En un camp de mines de veritat, abans de seguir endavant i a veure què, exploraria fins i tot les opcions de fugir cap amunt convertida en coet.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
