La pedagoga, directora d'orquestra i compositora Nadia Boulanger (París, 16 de setembre del 1887 - París, 22 d'octubre del 1979) ha estat considerada una de les millors professores de música del segle XX. Boulanger va formar genis de la música com ara Leonard Bernstein, Astor Piazzola, Quincy Jones o John Eliot Gardiner. Reproduïm una reflexió seva en què parlava de com un mestre (de música o de qualsevol disciplina) pot reconèixer i fer brillar el do dels seus alumnes.
"Quan reps un alumne nou, el primer que has de fer és intentar entendre quin és el seu do natural, quin talent innat té. Això ho pots descobrir fàcilment si respectes de veritat el nen. Però la pregunta és fonamental: ¿com a professors, podem orientar un nen cap a una direcció completament diferent de la dels seus pares quan entreveiem un talent però encara no és clar del tot? Cal tenir el coratge de triar, de reconèixer allò que és genuí i digne de ser desenvolupat.
Em fa la sensació que una de les qualitats que manca a més gent és l’atenció, que en essència no deixa de ser una forma del caràcter. Hi ha persones que tenen una concentració tal que tot allò en què es fixen esdevé important. Mentre que a d’altres tot els passa per davant i ho acaben oblidant. Repeteixen les seves accions, dia rere dia, i no hi ha possibilitat d’evolució, perquè qualsevol cosa que fan immediatament es dissol. Hi ha gent que tarda 20, 40, 50 anys en trobar el que estan buscant. Així doncs, abans d’encoratjar algú, has de descobrir si ells sols són capaços d’estimar, d’interessar-se pel que fan, sigui el que sigui."
