Critiquem el capitalisme, però amb massa facilitat caiem en les seves trampes. A Catorze us convidem a reflexionar sobre el mecanisme del consumisme i les alternatives que hi ha amb aquestes peces:
1. «El problema és que vivim en una societat que ha convertit el superflu en essencial. I aquesta és la mare dels ous. I la pregunta que em faig és: sabrem ser pobres? La gent avui no sap ser pobra. A qui li aniràs a explicar que ha de viure amb menys?», diu el pastor Pep Divins en aquesta conversa:
2. «El camí cap a la felicitat porta a comprar. [...] A les botigues s'hi poden trobar medicines de confiança per a tot tipus de molèsties i inconvenients, per a tots aquells contratemps i incomoditats, ja siguin grans o petits, que impedeixen una forma de vida còmoda, confortable i ininterrompudament gratificant. Encara que anunciïn, mostrin o venguin una altra cosa, les botigues són, de fet, farmàcies que ofereixen remeis contra els problemes de la vida, ja siguin autèntics o suposats, soferts o només imaginats.» 14 reflexions del pensador Zygmunt Bauman:
3. Steve Cutts reflexiona sobre com participem a la roda inacabable del consumisme. Amb un iPhone –ho podria fer amb qualsevol altre producte: un cotxe, roba, tant és– mostra com ens injecten la necessitat de voler-lo comprar, i la frustració que genera tant no poder-ho fer, com poder-ho fer: ja que l'endemà ja hi ha un model nou:
4. «El capitalisme ha acomplert la seva missió: ens ha desarrelat», diu l'activista Vanesa Freixa:
5. «Ens arrosseguem d’una addicció a una altra, d’una dependència a una altra.» Byung-Chul Han (Seül, Corea del Sud, 1959) és un dels filòsofs contemporanis més importants. Els seus llibres (des de Vida contemplativa, No-coses, Infocràcia o La societat del cansament) denuncien l'hiperconsumisme i la forma com funciona la societat de les pantalles: de fet, no té mòbil, ni fa turisme; i cada dia es dedica a cultivar el seu jardí. Us oferim 14 fragments del discurs que ha fet en rebre el premi Princesa d'Astúries d'Humanitats:
6. Míriam Cano en aquest article parla sobre com l'art ha esdevingut una metàfora del consumisme: «No es tracta només de fer ceràmica; es tracta de sortir-ne amb un objecte que després es pugui compartir a xarxes o ensenyar a les visites, d’encaixar en la narrativa d’autenticitat productiva»:
7. L'ermitana Moontserrat Domingo viu amb poc al mig de la muntanya: «No tinc aigua corrent, em pugen garrafes, i d'electra fa catorze anys que en van posar, ara tinc aquesta bombeta. Tot el que porto és donat, fins i tot els mitjons, però les botes, no». Per tele, té la finestra: «Mira quin cel, no hi ha cap dia que sigui igual.»
8. ¿Per què tenim tantes sabates si només tenim dos peus? ¿Per què omplim l'armari de tantes jaquetes si amb prou feines en farem servir una? L'anunci Too Many, dirigit per Fabio de Frel per a Vinted (l'aplicació amb què podem comprar i vendre roba de segona mà), ha fet una caricatura ben real d'allò en què ens hem convertit.
9. «Com que no tenim Déu, se'ns manipula amb el consumisme», diu la poeta Dolors Miquel en aquesta entrevista:
10. A Catalunya es produeixen 4 milions de tones de residus a l'any per municipi i 1,35 kg de residus per càpita al dia. Amb aquestes xifres alarmants, Rezero, una fundació de prevenció de residus i consum, ha iniciat la campanya #JoSocCoco: jo soc consumidor/a conscient.
11. L’ampolla de xampú, el tub de pasta de dents, la pinta, el film amb què tenia mitja poma embolicada a la nevera, els prestatges de la nevera, la bossa de la brossa. Tot això en només trenta minuts d’un matí qualsevol, d’una rutina qualsevol en una casa qualsevol. Plàstic, tot aquest plàstic. Hi és cada dia en tot el que fem i en el que ens envolta, i hi serà per molt més temps que no nosaltres. Sobre això, sobre el plàstic i la relació que hi tenim els humans, el Museu de la Vida Rural va construir l'exposició Plàstic. Genial o pervers?:
12. Rezero, una fundació de prevenció de residus i consum, ha impulsat la campanya #JoSocCoco (jo soc consumidor/a conscient) per reduir els residus que generem. Aquesta iniciativa vol lluitar per canviar el model de producció i consum que tenim tan instal·lats, sobretot a nivell domèstic.
13. 1.600 ampolles de llet. 4.800 rotllos de paper higiènic. 800 quilos de revistes. El fotògraf Antoine Repessé ha estat quatre anys sense llançar les escombraries reciclables. Després d'acumular-ne 70 metres cúbics, les ha utilitzat per crear el projecte #365 Unpacked. Un recull de fotografies en què muntanyes i muntanyes de capses, de llaunes, de papers delaten la bogeria del que arribem a consumir.
14. I ara que venen festes, aquesta animació ens convida a repensar els presents:
