Com més cursos de català, millor

Política Lingüística subvenciona estudis gratuïts de llengua

El conseller F. Xavier Vila i els testimonis durant l'acte de presentació
El conseller F. Xavier Vila i els testimonis durant l'acte de presentació

Ningú se’n salva dels establiments on t’atenen en castellà, de la burocràcia que no pots tramitar en la teva llengua materna, de les polítiques que pretenen, sense gaires subtileses, erradicar el català. Per aquesta raó, la nova línia d’ajuts amb què Política Lingüística organitza cursos gratuïts de català és una gran notícia.

La primera convocatòria per rebre aquestes subvencions va obrir-se el juny passat, i ha permès que s'organitzin 350 cursos gratuïts dels nivells A1 i A2 arreu Catalunya. Això s’ha traduït en més de 8.750 noves places que han permès arribar a territoris on hi havia dèficit d’oferta, multiplicant així les persones que estan aprenent la nostra llengua.

Al Palau Marc s’ha dut a terme un acte informatiu per fer balanç de la proposta i presentar-ne els primers resultats. El conseller F. Xavier Vila, i la directora general d’accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català, Vanessa Bretxa, han estat acompanyats de quatre representants d’alguns dels projectes beneficiaris: la Fundació Noima, l’Associació Cultural Soldevila, la Fundació Bayt al-Thaqafa i l’Ajuntament d’Alcover.

“Aquest estiu a Campredó va arribar una família de l’Argentina. El pare va començar a treballar com a preparador físic del nostre club de futbol, però no entenia què deien els jugadors i les jugadores. Arran d’això, tota la família va inscriure’s als cursos de català del nostre municipi”, explicava Damià Grau, president de l’associació cultural Soldevila. Emma Tarragó, de Bayt al-Thaqafa, l’associació dedicada a l’acollida sociolingüística de persones migrants, explicava com les persones que fan els cursos són plenament conscients de la importància que té el català per exercir una ciutadania plena. Afegia que l’ajuda els ha permès millorar la qualitat de les classes, on l’índex d’absència és molt baix i l’entusiasme per aprendre continua quan el curs ja ha finalitzat. Robert Figueras, de l’Ajuntament d’Alcover, exposava el cas del seu municipi, on hi ha una escola d’adults que, des de fa disset anys, ofereix cursos de català amb docents que ho fan de manera voluntària, ja que des d’una administració petita les contractacions eren més complicades. Una realitat que ara amb l’ajuda econòmica ha canviat.

“Són aquestes anècdotes que donen vida a una línia de subvencions”, remarcava F. Xavier Vila davant les històries que van anar explicant-se al llarg de la presentació. El conseller va emfatitzar que el context migratori que viu Catalunya desemboca en una petició d’aprenentatge del català molt elevada, i cal donar-ne resposta. “La llengua és una eina generadora de noves oportunitats”, i afegia que aquests cursos en reforcen l’ús social alhora que fan que les persones nouvingudes puguin viure un acolliment amb les millors condicions possibles.

Aquesta forma de funcionar del nou sistema d’ajuts ha permès una flexibilitat més gran, de manera que la temporalitat dels cursos no és tan hermètica. Ha comptat amb un pressupost inicial de 800.000 euros que va ampliar-se atès el gran nombre de peticions. Però sobretot, ha trencat amb moltes barreres geogràfiques i ha arribat a pobles i barris sense cap mena d’oferta, fet que es destacava amb orgull.

Per concloure l’acte, el conseller va remarcar la idea clau que va anar ressonant al llarg de la presentació: una crida a entitats, organismes i associacions a aplicar a la següent convocatòria, que està prevista que s’obri durant aquest primer trimestre. “L’administració pot fer moltes coses, ha de fer moltes coses. Però és clarament la societat civil la que pot afegir aquest plus de sintonitzar amb els col·lectius que tenen necessitats específiques”.

Data de publicació: 22 de gener de 2026
Última modificació: 22 de gener de 2026
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi