D’aproximadament 542.000 persones que viuen a les zones de parla occitana, només un 7% el sap llegir, i un 1%, l’escriu. El Premi Robèrt Lafont, impulsat pel Departament de Política Lingüística, té per objectiu mantenir viu l'occità i les seves variants. El guardó porta el nom del professor, escriptor i activista nascut a Nimes, un referent en la consolidació de l’occità, i honora les entitats que treballen per a la preservació i la projecció de la llengua.
Enguany, el premi s'ha lliurat a la Confederació Calandreta, també coneguda com a Escoles Calandreta, una xarxa de 67 centres educatius que, des del 1979, vetlla per la conservació i l’ensenyament de la llengua occitana. L’acte, conduït per la periodista Ares Riu, presentadora en llengua aranesa de 3CatInfo, ha tingut lloc a la sala del Consell de Garanties Estatutàries del Palau de Centelles de Barcelona. S'ha obert amb la lectura d'un poema, Lei contradiccions d'Itaca, de ni més ni menys que Lafont, que ha recitat l'artista Rodín Kaufmann. L'han acompanyat imatges en blanc i negre d'infants riallers, és a dir, de calandretes, que en occità vol dir aprenent. A través d'un sistema pedagògic que combina l'occità i el francès, les escoles aposten per vincular infants, famílies i centres d’aprenentatge en una educació immersiva, gratuïta i laica. Com bé ha declarat el conseller de Política Lingüística i president del jurat, Francesc Xavier Vila, en un discurs íntegrament en aranès, la llengua no pot sobreviure com a objecte d’estudi, sinó que ha de ser parlada i, per això, l’escola hi juga un paper crucial.
Citant Miquel Martí i Pol i el cantautor català Lluís Llach, Joan Figueras Trull ha ofert la narració d’una glossa que ha començat amb un «tot està per fer i tot és possible» i un «cal que neixin flors a cada instant». Vestit de quadres, el filòleg, traductor i estudiós especialitzat en llengua i literatura occitana ha reivindicat el recorregut de les escoles, que va començar dins d'una aula de la Pau amb només cinc infants. A dia d'avui, 4.000 alumnes aprenen l'occità com a llengua vehicular, mantenint la variant del seu territori, i no incorporen el francès fins que ja saben llegir i escriure en la primera llengua. Seguint la pedagogia Freinet, més de 200 docents obren les portes dels centres al món exterior per a crear l'aula Calandreta, on l'educació es treballa a partir d'experiència, creativitat i cooperació amb les famílies. La recollida del premi ha anat en mans de Jean-Louis Blénet i Patrici Baccou, copresidents de la confederació, que han dit que «és possible fer un ensenyament simultani en llengües», i que cal impulsar-lo amb «l’esperit de Robèrt».
Per acabar, Rodín ha cantat una peça original en occità mentre ha mirat commogut els assistents, i ha donat pas a la cloenda, feta a càrrec del conseller de Política Lingüística. Francesc Xavier Vila ha qualificat l'esforç de les Calandretes com a extraordinari i ha felicitat els representants de la confederació per mantenir una llengua sotmesa a una minorització. Tal com ha dit, cal posar en valor el poder d'una llengua quan és dita, viscuda i transmesa.
