L’Agència Catalana del Consum va tramitar 486 expedients sancionadors per a comerços que incomplien la normativa de l’ús del català durant el 2025. Aquesta xifra dobla la del 2024, i destaca per sobre de la dels últims deu anys, on només es voltava la cinquantena. Aquest increment és una de les millores que va presentar-se el passat 15 de juliol, quan va presentar-se el balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua. El conseller de política lingüística, Francesc Xavier Vila, va comparèixer per exposar els primers resultats de les mesures que s’han aplicat per reforçar l’ús i el coneixement del català.
El sector comercial és un dels àmbits on l’acció ha destacat més. L’Agència Catalana del Consum ha registrat un nombre rècord d'actuacions en relació amb el compliment de la normativa lingüística. Vila va destacar que l’objectiu de les sancions no és recaptatori, tot i que existeixen sancions econòmiques. El que es busca és que el català estigui present als comerços. Un exemple d’això és el pla comarcal del Baix Llobregat, que ha analitzat 3.857 comerços i assessorat 784 establiments. A més a més, t
ambé s’ha treballat amb grans empreses a través del programa Emmarca’t, que va iniciar-se el 2015 i promou l’ús de la nostra llengua en webs, apps, manuals, etiquetatge o atenció al client en marques notòries que operen al país.
Les accions, però, no només han estat fructíferes en l’àmbit del comerç. El conseller va destacar moltes altres fites complertes en el darrer any que passen pel món laboral, educatiu, judicial o la política lingüística municipal. El rellançament del Consorci per la Normalització Lingüística, per exemple, ha tingut un gran impacte, i l’oferta de places ha augmentat fins a les 135.000. A més a més, hi ha hagut un rècord d’inscripcions a les proves d’acreditació de coneixements del català.
La política municipal també ha estat un motor important per col·laborar amb la causa. El Pacte ja compta amb el suport de més de 240 municipis i s’han elaborat guies com 40 propostes per a l'acció i la Guia en línia per a l'elaboració de plans locals d'impuls al català. A les escoles i centres educatius, les aules d’acollida han arribat a les 1.641 dotacions durant aquest curs i s’han implementat modalitats d’acollida accelerada i intensiva. I en l’àmbit judicial s’han establert beques per formar lingüísticament jutges, fiscals i lletrats. En el marc de la regularització extraordinària s’està treballant perquè el català “tingui el paper cohesionador que li correspon” i es preveu incrementar l’oferta de places en 50.000 pel curs vinent per cobrir la demanda derivada d’aquest procés.
El conseller Vila va acabar fent un balanç positiu de la feina feta, però va destacar que encara queda molt per a treballar. Sis de cada deu mesures s’han pogut completar, i gran part s’han posat en marxa. El Pacte està donant fruits tangibles, però va recordar que “els canvis en la realitat sociolingüística no es produeixen d’un dia per l’altre ni d’un any per l’altre”. Per finalitzar, va assegurar que "Continuarem desplegant el Pacte amb la mateixa voluntat de diàleg, amb la mateixa exigència en l'avaluació dels resultats i amb el mateix compromís de transparència i de retiment de comptes davant dels signants, de la ciutadania i del Parlament".
