I was fortunate enough to do something that would be a benefit to mankind. It’s been an extremely satisfying discovery. I don’t think there’s anything like saving someone’s life to bring you satisfaction and happiness.
Stephanie Kwolek
Al jardí del darrere –backyard– d’una casa típicament americana de Wilmington, Delaware, la senyora remena parterres. Ho fa amb una cura que va aprendre de la seva mare, que era modista. Va créixer veient-la cosir i dibuixar patrons amb escrupolositat. I cada planta és on ha de ser: les camèlies, mig entre el sol i l’ombra; la reixa, teixida de parres; una línia de lavanda marca el límit entre l’ordre i el caos de la veïna. Res a l’atzar, en aquell jardí, ni els gats, que s’estan de travessar la tanca, que no se’ls empassés el desgovern.
Al Pioneering Research Laboratory, de la multinacional química DuPont, la investigadora revisa una llibreta de tapes dures mentre observa un líquid d’aspecte tèrbol i opalescent, inusualment fluid, amb una lleugeresa sorprenent. Se’l mira. Mou el tub, com el líquid reacciona a la llum, es mou amb una viscositat molt baixa. Per descomptat porta guants, i un mocador de seda elegant i sobri posat sobre les solapes de la bata blanca. Parpelleja en veure que el líquid es comporta de manera singular. Ho escriu a la llibreta.
La senyora i la investigadora. Un sol fil i dues trames. Perquè –i aquí ve el plot twist descomunal–: la senyora i la investigadora són la mateixa persona.
Stephanie Kwolek.
Filla, com ja sabem, de modista, però també de naturalista, va néixer el 1923 a Pennsilvània i va aprendre a observar el món amb detall. Als anys seixanta –just a l’escena anterior del líquid estrany– va descobrir una cosa que no buscava.
El laboratori on Kwolek treballava investigava nous polímers (collarets de molècules) per fabricar pneumàtics més lleugers i resistents. Però aquell líquid estrany no semblava útil ni interessant. Tèrbol, opac, tenia un comportament diferent de la mena de líquid que estaven buscant. Tant ella com l’equip van dubtar que valgués la pena filar-lo. Filar-lo com si fos caramel, sucre fos.
De fet, el procediment habitual era descartar aquest tipus de líquids perquè espatllaven les filadores i feien més nosa que servei. Però Kwolek hi va insistir. ¿M’heu vist cara de seguir els protocols, tocacampanes?
Quan el van filar en van obtenir una fibra que no es fonia, que no es deformava. Un filament inesperat cinc vegades més resistent que l’acer i un 40% més lleuger que la fibra de vidre.
Aquella insistència va ser clau. Si hagués seguit la normativa i rebutjat el material, el Kevlar potser encara romandria ocult al rebost dels déus.
Stephanie Badass Kwolek.
Sí, la jardinera contumaç va descobrir el Kevlar, el material de què són fets els escuts. Els cascos i els guants dels bombers. Els vestits dels astronautes. Els cables que sostenen els ponts. I la joia de la corona: les armilles antibales. La membrana que separa el viure del morir va sortir de la tossuderia d’una senyora a qui no li va donar la gana de llençar el brou més revolucionari de la història de la ciència pel desguàs.
"Què és" és una secció d'Esperança Sierra i Serra en què explica qüestions científiques (o no) en un to casolà.
