El 26 de juny és l'efemèride de Manuel de Pedrolo i Nora Ephron:
"Manuel de Pedrolo és el novel·lista català més considerable d'aquest segle". El que va escriure Rafael Tasis el 1954 a Pont Blau, la revista editada pels catalans exiliats a Amèrica, va canviar la vida d'un escriptor que fins aleshores havia passat desapercebut. Manuel de Pedrolo va néixer al castell de l'Aranyó l'1 d'abril de 1918 i va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona. El caràcter dur i estricte del pare i la mort de la mare quan només tenia dos anys van marcar la seva biografia. Tant ell com el seu germà van ser criats per una tieta soltera. A la Guerra Civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a Fígols de les Mines. Recordem el prolífic autor de Mecanoscrit del segon origen, i de tants altres llibres, amb 14 reflexions seves.
"—Sempre has escrit en català? —li van demanar en una entrevista.
—A un escriptor castellà li ho preguntaries, si sempre ha escrit únicament en la seva llengua?
"Als Escolapis, cada matí el feien anar a missa, i ell se les empescava per estalviar-se-la. Sovint agafava un llibre i se n'anava al parc de Sant Eloi a fer temps. Altres vegades, es quedava al llit fins a migdia, simulant que no es trobava bé". Ho explica la periodista Bel Zaballa al llibre Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable (Sembra Llibres). Llegim 14 fragments del llibre que mostren la identitat d'un home que entenia l'escriptura i la vida com una eina de combat.
Manuel de Pedrolo era un escriptor incòmode, la seva actitud política molestava al poder. Va ser un dels autors més censurats pel franquisme i, segons com, és avui encara un gran desconegut. Pedrolo sentia la literatura com un servei de país, volia normalitzar-la després de l'escapçada que havia patit per la guerra i la dictadura franquista, i, per això, va tocar tots els gèneres que trobava a faltar a Catalunya. A Manual de Pedrolo (Ara Llibres), Aina Torres destil·la la seva fecunda producció en sis temes: cultura, compromís social, llengua, ateisme, independentisme i l'alliberament de la dona.
A banda de ser l’escriptor amb més llorers i lectors de la seva generació, Manuel de Pedrolo va ser durant anys el principal referent de l’independentisme a la premsa catalana. El llibre Prosa de combat (editat per Comanegra) revela els textos de Pedrolo sobre els «altres catalans», sobre el bilingüisme a Catalunya, sobre la repressió franquista, els nacionalismes, els demòcrates de conveniència i les relacions de l’autor amb la cultura i la política del seu temps. Així doncs, aquest volum recupera el primer assaig polític que va concebre l’autor, censurat el 1966 i inèdit fins avui, i aplega els seus millors articles (seleccionats per Júlia Ojeda, que també n'ha escrit el pròleg), que en una part substancial també es publiquen per primera vegada. A més a més, inclou una presentació de Jordi Puig i un epíleg de Teresa Ibars. Us n'oferim 14 fragments:
Vivia i escrivia. I escrivia el que vivia. La guionista i cineasta Nora Ephron va néixer a Nova York el 19 de maig de 1941 i hi va morir el 26 de juny del 2012 per culpa d’una leucèmia que va mantenir en secret fins al final. Ella, que convertia en material literari qualsevol tema de la seva vida –com ara la infidelitat del seu exmarit, el periodista Carl Bernstein, retratada amb la dosi justa d’humor i mala llet a la novel·la Heartburn–, va optar per amagar la malaltia. Controladora fins a l’obsessió, com que no podia dominar l’evolució de la leucèmia, va fer veure que no existia
